{"id":295,"date":"2024-09-24T15:48:49","date_gmt":"2024-09-24T13:48:49","guid":{"rendered":"https:\/\/avenir-occitanisme.org\/?page_id=295"},"modified":"2025-04-01T15:50:46","modified_gmt":"2025-04-01T13:50:46","slug":"au-sujet-de-paris-2024-jeux-olympiques","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/avenir-occitanisme.org\/index.php\/2024\/09\/24\/au-sujet-de-paris-2024-jeux-olympiques\/","title":{"rendered":"Au sujet de l&rsquo;exposition sur le catharisme (Toulouse, 2024)"},"content":{"rendered":"<p><span style=\"color: #800000; font-size: 14pt;\"><strong>\u00ab\u00a0Cathares\u00a0\u00bb. Toulouse dans la croisade <\/strong><\/span><strong><br \/>\n<\/strong><span style=\"color: #000000; font-size: 12pt; font-family: georgia, palatino, serif;\"><strong>Exposition pr\u00e9sent\u00e9e du 5 avril 2024 au 5 janvier 2025, au Mus\u00e9e Saint-Raymond et au Couvent des Jacobins <\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000; font-size: 12pt; font-family: georgia, palatino, serif;\"><em>Cathares, croisade, ch\u00e2teaux, inquisition, b\u00fbchers\u2026 autant de termes et d\u2019images qui sont associ\u00e9s \u00e0 la croisade contre les Albigeois (1209-1229).<\/em><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #0000ff; font-size: 12pt; font-family: georgia, palatino, serif;\"><a style=\"color: #0000ff;\" href=\"https:\/\/saintraymond.toulouse.fr\/cathares-toulouse-dans-la-croisade\/\">https:\/\/saintraymond.toulouse.fr\/cathares-toulouse-dans-la-croisade\/<\/a><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #0000ff; font-size: 12pt; font-family: georgia, palatino, serif;\"><a style=\"color: #0000ff;\" href=\"https:\/\/jacobins.toulouse.fr\/fr\/exposition-cathares\/#:~:text=Du%205%20avril%202024%20au%205%20janvier%202025%2C%20le%20Couvent,Albigeois%20(1209%2D1229)\">https:\/\/jacobins.toulouse.fr\/fr\/exposition-cathares\/#:~:text=Du%205%20avril%202024%20au%205%20janvier%202025%2C%20le%20Couvent,Albigeois%20(1209%2D1229)<\/a><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #800000;\">&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;-<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">De\u00a0<span style=\"color: #800000;\"><strong>Emmanuel ISOPET<\/strong>\u00a0<\/span><\/span><br \/>\n<span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">Date: 14 d\u00e9cembre 2024<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">L\u2019ai vista !<\/span><br \/>\n<span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">Ai vista (enfin!) aquesta setmana la famosa m\u00f2stra \u00ab\u00a0Cathares, Toulouse dans la croisade\u00a0\u00bb.<\/span><br \/>\n<span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">Tot primi\u00e8r, fogu\u00e8ri suspr\u00e9s del public, que trob\u00e8ri nombr\u00f3s, per una espausicion qu\u2019es a s&rsquo;acabar apu\u00e8i u\u00e8ch meses.<\/span><br \/>\n<span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">La m\u00f2stra. Coma tot lo monde, n\u2019ai ausit a parlar. En ben, mai que mai, mas tanben qualques criticas vinagradas. O disi francament, serai d\u2019aqueles que ne dir\u00e0n de ben.<\/span><br \/>\n<span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">Es una m\u00f2stra de granda qualitat dins sa concepcion, sa presentacion. Es clara, plan bastida. En mai dels pan\u00e8us explicatius, los obj\u00e8ctes presentats son variats e pertinents (e d&rsquo;unes d&rsquo;una branda beutat). Variats, entre los pergamins, lo material arqueologic (armas, espleches de tota mena, vaiss\u00e8la, de polits pan\u00e8ls pintrats de cavali\u00e8rs) e las reconstitucions de granda qualitat dels vestits. Son presentats tanplan los barons coma lo p\u00f2ble dins sa vida de cada jorn, los religioses catolics coma los josius. Qualques elements videos qualitadoses tanben, mas que prenon pas lo pas sul demai (es talament aisit de plantar un visitaire dabans un ecran!), amb una reserva sul grand pan\u00e8l del \u00ab\u00a0cast\u00e8ls catars\u00a0\u00bb.<\/span><br \/>\n<span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">Lo fons. Avi\u00e1i paur en ausir d\u2019unes occitanistas parlar de \u00ab\u00a0revisionisme\u00a0\u00bb.<\/span><br \/>\n<span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">Bona suspresa, las causas son dichas clarament, en tenent compte de las avan\u00e7adas e dels debats dels istorians,e diri\u00e1i qu\u2019es una presentacion pro occitanista. Me justifiqui.<\/span><br \/>\n<span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">Evidentament, la vision romantica del catarisme e de la crosada es evocada, mas remandada a son temps. Los questionaments sus l\u2019utilizacion del mot \u00ab\u00a0catar\u00a0\u00bb es clarament presentada\u00a0; un anacronisme, segur, mas de bon utilizar dins un encastre de vulgarizacion, e benl\u00e8u pas scientificament (sens parlar de l\u2019utilizacion economica qu\u2019es pas oblidada!). Lo questionament sus la realitat de l\u2019eresia me sembla particularament interessant. La presentacion de las sor\u00e7as istoricas m\u00f2stra plan la dificultat per l\u2019istorian\u00a0: la m\u00e0ger part dels documents venon de la Gl\u00e8isa, qu\u2019a benl\u00e8u volgut caricaturar un corrent de pensada crestian per justificar sos crimis. Mas dins quinas proporcions\u00a0? Tanben lo pauc de fonts seguras presentant un autre punt de vista permet pas un balan\u00e7ament aisit e consensual. Bon, es pas benl\u00e8u aqu\u00ed l\u2019essencial\u00a0: eresia o pas (es a la Gl\u00e8ise d\u2019o dire), i a plan un corrent de pensada dins aqueste canton d\u2019Eur\u00f2pa crestiana, que va contra lo poder eclesistic. Es pas lo sol me diretz, i a tanben lo valde\u00efsme per exemple, mas aquel, nomat e identificat pr\u2019aqu\u00f2, prov\u00f2ca pas de crosada\u2026 cadun ne dedusir\u00e0 \u00e7\u00f2 que v\u00f2lga.<\/span><br \/>\n<span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">Sus la crosada, justament. Las rasons politicas son plan presentadas. Rasons politicas pels barons franceses e pel rei, mas tanben las rasons politicas pel Papa. Per la simbolica, es plan que si\u00e1 evocat dins l\u2019ancian mosti\u00e8r dels dominicans la \u00ab\u00a0teocracia pontificala\u00a0\u00bb (es escrich atal!) e la volontat de contr\u00f2le total de la populacion (s\u2019apelar\u00e0 lo totalitarisme al s\u00e8gle XX) per la Gl\u00e8isa de Roma. L&rsquo;encastre arquitectural, renfor\u00e7at pel ric vestit episcopal presentat, contrasta amb l&rsquo;ideal de pauretat dels \u00ab\u00a0catars\u00a0\u00bb coma dels primi\u00e8rs dominicans e franciscans.<\/span><br \/>\n<span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">E aqu\u00f2 es una presentacion justa, validada pels istorians, e proclamat dempu\u00e8i un moment pels occitanista. Es pas lo sol element. Los adversaris de la crosada son apelats \u00ab\u00a0los franceses\u00a0\u00bb d&rsquo;un costat, \u00e7\u00f2 qu\u2019es efectivament lo mot utilizat dins la Can\u00e7on de la crosada e tanben pels trobadors, e \u00ab\u00a0los senhors occitans\u00a0\u00bb\u00a0de l&rsquo;autre! Aviam costuma fins ara d\u2019aver de \u00ab\u00a0seigneurs m\u00e9ridionaux\u00a0\u00bb que nos pla\u00e7ava de fach dins l\u2019exag\u00f2ne. \u00ab\u00a0Senhors occitans\u00a0\u00bb es evidentament un anacronisme, mas plan causit per marcar qu\u2019aparteni\u00e1n a una cultura qu\u2019es pas la francesa. Aquela denominacion evidenta per nosautres occitanistas, soi plan content de la veire utilizada dins un encastre reconegut scientificament. E aquesta oposicion franceses \/ occitans, es presentada dins son actualitat e d\u2019un biais efica\u00e7 e consensual. Amb la polemica de la camiseta de rugb\u00ed representant Blanca de Castilha pel \u00ab\u00a0Stade Fran\u00e7ais\u00a0\u00bb. A perfi\u00e8chament sa pla\u00e7a dins la m\u00f2stra, pr\u00f2va que la crosada es plan reactualizada dins l\u2019esperit tolosan, e se lo resson es tant f\u00f2rt es pas solament per nostalgia, i a quic\u00f2m mai dej\u00f3s qu\u2019es pas cicatrizat.<\/span><br \/>\n<span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">Enfin, es una m\u00f2stra occitanista de per la pres\u00e9ncia importanta de l\u2019occitan. Es impossible que qualqu\u2019un visite l\u2019expausicion sens veire la lenga n\u00f2stra. Totes los grands pan\u00e8ls explicatius son revirats en occitan (en primi\u00e8r), angl\u00e9s e espanh\u00f2l. Un occitan tolosan de granda qualitat e de plan bon legir (qual o revir\u00e8t?). Un pan\u00e8l tot es dedicat a la lenga n\u00f2stra. (Devi confessar qu\u2019ai pas pres lo temps de seguir lo fial rotge apelat \u00ab\u00a0trobador\u00a0\u00bb. ). Totas las videos son accessiblas en franc\u00e9s, occitan, angl\u00e9s, espanh\u00f2l (dins aqueste \u00f2rdre). E me fagu\u00e8ri lo plaser de las me passar totas en occitan. Un \u00f2me amb un accent anglof\u00f2n me demand\u00e8t s\u2019\u00e8ra plan d\u2019occitan que s\u2019afichava. Li degu\u00e8ri de \u00f2c. Me demand\u00e8t si compreni\u00e1i \u00e7\u00f2 escrich e si se parlava encara. Agach\u00e8t un moment e me digu\u00e8t que semblava mai a l\u2019espanh\u00f2l qu\u2019a l\u2019italian. Veg\u00e8ri una autra persona, de mai de setanta ans, dabans una video (las videos son pas son\u00f2ras mas presentan de t\u00e8xtes) e se legissi\u00e1 en trantalhant de c\u00f2ps e mormolhant \u00e7\u00f2 escrich amb una bona pronociacion occitana.<\/span><br \/>\n<span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">E pu\u00e8i i a la lectura qualitadosa de P\u00e8ire Cardenal per l\u2019amic Franc Bardou que far retronir la lenga.<\/span><br \/>\n<span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">Es plan lo primi\u00e8r c\u00f2p que vesi una tala presentacion scientifica e per un public larg, de niv\u00e8l nacional, amb una pres\u00e9ncia tant f\u00f2rta de la lenga. Pensi que vau mandar una letra per felicitar los responsables d\u2019aquel trabalh per los encoratjar a contunhar.<\/span><br \/>\n<span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">Dem\u00f2ra sonque tres setmanas, i pod\u00e8tz encara anar veire !<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">Emmanu\u00e8l Isopet<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8211;<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">De\u00a0<span style=\"color: #800000;\"><strong>Franc BARDOU<\/strong><\/span><\/span><br \/>\n<span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">15 d\u00e9c. 2024<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">Bonjorn a totes<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">Lo met\u00f2di (si\u00e1 disent scientific) del\u00a0<em>fons<\/em>, del\u00a0<em>contengut<\/em>, d\u2019aquesta m\u00f2stra es plan digne del peri\u00f2di de u\u00e8i : per justificar dels arguments principals es un met\u00f2di pro simple, que l\u2019emplegan f\u00f2r\u00e7a, mai que mai dins los medias e dins las interf\u00e0cia web, l\u2019ultradreita e sos acoquinats que non ne v\u00f2lon \u00a0tr\u00f2p donar d\u2019aire.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\"><span style=\"color: #000000;\">L\u2019ipot\u00e8si \u2014 falsa, mas<\/span> <span style=\"color: #000000;\">d&rsquo;aqu\u00f2, me\u2019n chauti ; l\u2019inter\u00e8s non estant la vertat, mas qu\u2019\u00f2m me crega \u2014 la vos presenti aital.<\/span><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">1) Presenti los elements factuals e rasonamentals que semblan de me donar rason, plan segur.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">2) Afortissi, sense, ges ni mica, cap de mejan de vos o probar que d\u2019autres elements qu\u2019infirmiri\u00e1n mon ipot\u00e8si, son de falses, de\u00a0<em>fake-news<\/em>.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">3) Ign\u00f2ri deliberadament totes los autres elements factuals que non p\u00f2di sense tr\u00f2p me ridiculizar (mai que mai scientificament) coma se jamai non ag\u00e8ssen pas existit.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">4) Refusi, crincat d\u2019amont naut de mos t\u00edtols societals (aqu\u00ed, professorat d\u2019universitat d\u2019ist\u00f2ria de Fran\u00e7a en Fran\u00e7a) de discutir amb qui que si\u00e1 que non si\u00e1 a priori d\u2019ac\u00f2rdi amb \u00ab\u00a0mon ipot\u00e8si\u00a0\u00bb.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">Aital :<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">1) Ai totjorn rason.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">2) Se qualqu\u2019un non me dona rason, es que s\u2019engana o que non me val societalament (lo professor, aqu\u00f3\u2019s ieu)\/<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">3) Urosament que l\u2019universitat s\u2019es enfin clinada sus aqueste subj\u00e8cte que fins alara, sonque d\u2019amators fantasioses s\u2019i \u00e8ran interssats : Renat Nelli (Agregat de Filosofia e titulari du doctorat presentant un apr\u00f2pcha antropologica del fons litetrari medieval occitan, que non pas professor d\u2019ist\u00f2ria dde Fran\u00e7a de l\u2019universitat), Annne Brenon (archivista-paleografa, que non pas professora d\u2019ist\u00f2ria de Fran\u00e7a de l&rsquo;universitat), Jean Duvernoy (titulari d\u2019un doctorat de dreit, e donc jurista, que non pas professor d\u2019ist\u00f2ria de Fran\u00e7a de l\u2019universitat) e, pi\u00e8ger qu\u2019aqueles tres, Michel Roquebert (format a la filosofia, pu\u00e8i jornalista d\u2019art per un jornal \u00ab\u00a0provincial\u00a0\u00bb, que non pas, subretot pas, professor d\u2019ist\u00f2ria de Fran\u00e7a de l\u2019universitat). Coss\u00ed justificar que l\u2019universitat francesa d\u2019ist\u00f2ria de Fran\u00e7a aja esperat mai d\u2019un s\u00e8gle per se clinar enfin \u00ab\u00a0seriosament\u00a0\u00bb sus un subj\u00e8cte aital ? Es simple que simpl\u00e0s, e aqu\u00ed lo s\u00f2cle de \u00ab\u00a0mon ipot\u00e8si \u00bb :\u00a0<strong><em>se l\u2019universitat francesa non s\u2019es intereessada al subj\u00e8cte de la contra-gl\u00e8isa catara en Occitania, es per amor que de gl\u00e8isa aital, jamai non i agu\u00e8t pas !!! E los qu\u2019i aur\u00e0n cregut aur\u00e0n aital fait totes la demostracion qu\u2019\u00e8ran de mari\u00f2ls amators, mal biaissuts e mal avisats.<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">M\u2019an contactat en qualitat de professor d\u2019occitan, per donar votz a un interfaci de j\u00f2c pels enfants, e per donar a ausir la votz de\u2019N P\u00e8ire Cardenal. Pendent tot lo temps de la preparacion de la m\u00f2stra, que ieu i m\u2019esforc\u00e8ri de gravar ma votz, jamai non me parl\u00e8ron del contengut exacte d\u2019aquel fons,\u00a0<strong><em><u>escandalosament non-scientific<\/u><\/em><\/strong>. O agu\u00e8sson fait, auri\u00e1i refusat d\u2019i participar, qu\u2019aqu\u00f2 si\u00e1 clar !<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">1) Un scientific se deu de demostrar tot \u00e7\u00f2 qu\u2019afort\u00eds coma estant la vertat. Eles jamai non o fan pas !<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">2) Un scientific se deu de pr\u00e9ner en compte TOTAS las donadas dins son camp d\u2019investigacion. Eles, jamai non o fan pas !<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">3) Un scientific se deu de demorar totalament ob\u00e8rt e a l\u2019escota de totas las autras ipot\u00e8sis metodicament avan\u00e7adas pels autres scientifics. Eles, jamai non o fan pas !<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">Sabi pas per qu\u00e9 se pr\u00e9non, mas ai plan vist per qu\u00e9 nos an pres\u2026<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">Totas las pr\u00f2bas istoricas de l\u2019exist\u00e9ncia d\u2019una contra-gl\u00e8isa catara esp\u00e8ran totes los que s\u2019inter\u00e8ssan metodicament a aqueste subj\u00e8cte.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">Mas es coma amb las salopari\u00e1s qu\u2019assajan de nos far engolir l\u2019ultradreita, l\u2019extr\u00e8ma-dreita e la dreita trumpiana : cal sempre verificar, sistematicament, las fonts de lors si\u00e1-disent \u00ab informacions\u00a0\u00bb. Vos fari\u00e1n creire que totes los malastres del mond que vos son tombats per l\u2019esquina, las dev\u00e8m a d\u2019estrangi\u00e8rs !\u2026<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">Plan coralament<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">Franc Bard\u00f2u<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #800000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8211;<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">De\u00a0<span style=\"color: #800000;\"><strong>G\u00e9rard TAUTIL<\/strong><\/span><\/span><br \/>\n<span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">15 d\u00e9c. 2024<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">Me sembla que la demonstracion t\u00e8n la rota. CQFD.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">N&rsquo;ai pas vist aquela m\u00f2stra que resti en Proven\u00e7a, mai lo questionament sus lei non dichs me sembla dins la logica d&rsquo;una bastison scientifica. Co que falia remembrar. Merc\u00e9.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">Amistats<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">Gerard Tautil<\/span><\/p>\n<hr \/>\n<p><span style=\"font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">De\u00a0<span style=\"color: #800000;\"><strong>Emmanuel ISOPET<\/strong>\u00a0<\/span><\/span><br \/>\n<span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">dim. 15 d\u00e9c. 2024<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">Vesi pas \u00e7o que t&#8217;embufa tant dins aquesta mostra, Franc. Es lo fach que se parle pas de \u00ab\u00a0contra Gl\u00e8isa\u00a0\u00bb? De qu&rsquo;es per tu una \u00ab\u00a0contra Gl\u00e8isa\u00a0\u00bb?<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #800000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;-<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">De\u00a0<span style=\"color: #800000;\"><strong>Jean-Pierre CAVAILLE<\/strong>\u00a0<\/span><\/span><br \/>\n<span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">15 d\u00e9c. 2024<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">Aquesta m\u00f2stra, l&rsquo;ai vista e, per i\u00e8u, es vertadi\u00e8rament una vergonha d&rsquo;un punt de vist metodologic.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">Declara negra sus blanc qu&rsquo;existis un \u00ab\u00a0consensus\u00a0\u00bb dels istorians a l&rsquo;entorn del fach que los catars an pas existit, al sens de monde qu&rsquo;aurian sostengut una forma consequenta de dualisme. E ben non, cap de consensus ! se p\u00f2t pas far coma se Brenon e d&rsquo;autre(a)s existissian pas ! Es una ficcion de consensus e en fach una negacion de l&rsquo;existencia del disensus (aital i a quitament pas a discutir). E pu\u00e8i (mas es la m\u00e8ma causa) es la tissa del revisionisme istoric: la dissidencia, subretot radicala es, per principi, una invencion, un fantasme de lors enemics. Soi plan pla\u00e7at per zo saber : l&rsquo;ateisme abans lo s\u00e8gle XVIII seria pas que dins los t\u00e8xtes apologetics que los critican, los \u00ab\u00a0radicals\u00a0\u00bb de la Revolucion inglesa serian radicals que per lors enemics (i a un libre que pretend quitament que los \u00ab\u00a0Ranters\u00a0\u00bb aurian pas jamais existit), etc. etc. \u00e7\u00f2 que lor far aissa es la quite existencia del dissensus radical e de sa quita possibilitat dins l&rsquo;ist\u00f2ria, perqu\u00e9 elis precisament s&rsquo;identifican al discors dominant, lo que fa o deuria far consensus, al lor vejaire. Lor produccion visa a la disqualificacion del disensus e de la dissidencia.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">Joan P\u00e8ire Cavalier<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #800000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">De <span style=\"color: #800000;\"><strong>Domenja LEKUONA\u00a0<\/strong><\/span><\/span><br \/>\n<span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">15 d\u00e9c. 2024<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">E merc\u00e9s<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">Pensi pas que poder\u00e8i v\u00e9der aquera mustra.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">Que&rsquo;m bremba lo men cors de fil\u00f2 de 1974-1975 dab Miqu\u00e8u Grosclaude&#8230; On nse has\u00f3 estudiar lo catarisme. Version Nelli me figuri. I ei ua mustra virtuau possibla?<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #800000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">15 des. 2024 \u00a0<span style=\"color: #800000;\"><strong>Emmanuel ISOPET<\/strong><\/span><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">Joan-P\u00e8ire, se i a un sol pan\u00e8l que te pausa probl\u00e8ma, cresi que p\u00f2des pas \u00e7aquela dire que tot lo demai es \u00ab\u00a0una vergonha\u00a0\u00bb. I a un vertadi\u00e8r trabalh, e de qualitat. Torni prendre lo titol dels diferents pan\u00e8ls:<\/span><br \/>\n<span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">-Hors de l&rsquo;Eglise point de salut<\/span><br \/>\n<span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">-Une v\u00e9ritable \u00ab\u00a0th\u00e9ocratie\u00a0\u00bb pontificale<\/span><br \/>\n<span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">-Le temps des h\u00e9r\u00e9sies<\/span><br \/>\n<span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">-L&rsquo;arsenal juridique contre \u00ab\u00a0les h\u00e9r\u00e9tiques\u00a0\u00bb<\/span><br \/>\n<span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">-Les racines politiques de la croisade<\/span><br \/>\n<span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">-Les protagonistes de la croisade<\/span><br \/>\n<span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">-La croisade<\/span><br \/>\n<span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">-L&rsquo;\u00e9quipement des chevaliers<\/span><br \/>\n<span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">-Les chevaliers faidits<\/span><br \/>\n<span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">-Deux sites embl\u00e9matiques au coeur de la croisade, castrum de Lastours, castrum de Montsegur<\/span><br \/>\n<span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">-Toulouse une ville double<\/span><br \/>\n<span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">-Le comte, les consuls et l&rsquo;\u00e9v\u00eaque<\/span><br \/>\n<span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">-Le ch\u00e2teau comtal<\/span><br \/>\n<span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">-L&rsquo;habitat urbain<\/span><br \/>\n<span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">-Une ville en chantier<\/span><br \/>\n<span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">-Le r\u00e9seau \u00e9conomique toulousain<\/span><br \/>\n<span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">-Le lien avec le monde rural<\/span><br \/>\n<span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">-Alimentation et boisson<\/span><br \/>\n<span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">-Toulousaines et Toulousains<\/span><br \/>\n<span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">-Le v\u00eatement<\/span><br \/>\n<span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">-La langue occitane<\/span><br \/>\n<span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">-Trobar et troubadours<\/span><br \/>\n<span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">-La croix raimondine<\/span><br \/>\n<span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">-Toulouse une ville \u00ab\u00a0h\u00e9r\u00e9tique\u00a0\u00bb?<\/span><br \/>\n<span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">-Communaut\u00e9s juives<\/span><br \/>\n<span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">-Une unit\u00e9 toulousaine?<\/span><br \/>\n<span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">-Toulouse capitule<\/span><br \/>\n<span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">-Les derniers combats<\/span><br \/>\n<span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">-Alphonse de Poitiers comte de Toulouse<\/span><br \/>\n<span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">-Le renouveau urbain<\/span><br \/>\n<span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">-Le ch\u00e2teau royal<\/span><br \/>\n<span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">-Faux ch\u00e2teaux \u00ab\u00a0cathares\u00a0\u00bb, vrais ch\u00e2teaux royaux<\/span><br \/>\n<span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">-L&rsquo;inquisition<\/span><br \/>\n<span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">-L&rsquo;attrait pour les ordres mendiants<\/span><br \/>\n<span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">-Le r\u00f4le de l&rsquo;universit\u00e9<\/span><br \/>\n<span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">-Vers d&rsquo;autres croisades<\/span><br \/>\n<span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">-La fin de l&rsquo;h\u00e9r\u00e9sie<\/span><br \/>\n<span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">-Faut-il utiliser le terme \u00ab\u00a0cathares\u00a0\u00bb?<\/span><br \/>\n<span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">-Le \u00ab\u00a0catharisme\u00a0\u00bb a-t-il exist\u00e9?<\/span><br \/>\n<span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">-Des croyances dualistes?<\/span><br \/>\n<span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">-Un consensus<\/span><br \/>\n<span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">-Et en Italie?<\/span><br \/>\n<span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">-Des \u00e9crits \u00ab\u00a0cathares\u00a0\u00bb?<\/span><br \/>\n<span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">-Les rituels<\/span><br \/>\n<span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">-Des h\u00e9r\u00e9tiques en Occitanie?<\/span><br \/>\n<span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">-Un mouvement populaire?<\/span><br \/>\n<span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">-Des femmes puissantes?<\/span><br \/>\n<span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">-La naissance du \u00ab\u00a0catharisme\u00a0\u00bb au XIX\u00b0 si\u00e8cle<\/span><br \/>\n<span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">-\u00ab\u00a0Catharisme\u00a0\u00bb et r\u00e9gionalisme<\/span><br \/>\n<span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">-\u00ab\u00a0Cathares\u00a0\u00bb et culture populaire<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">Cadun se podr\u00e0 avisar que lo t\u00e8ma es largament tractat.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">Lo pan\u00e8l \u00ab\u00a0Le catharisme a-t-il exist\u00e9? presenta plan doas visions: 1- una religion espandida entre Ren, Occitania e N\u00f2rd d&rsquo;Italia, organizada en Gl\u00e8isas regionalas, 2- aquela vision seria fargada per la Gl\u00e8isa per justificar son intervencion per combatre de gropes dissidents plan diferents.<\/span><br \/>\n<span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">E lo pan\u00e8l se conclutz atal \u00ab\u00a0Aquela segonda lectura es ara majorit\u00e0ria pels istorians, mas los debats son encara vius.\u00a0\u00bb O ves\u00e8m plan.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">Lo pan\u00e8l \u00ab\u00a0un consensus\u00a0\u00bb que te fa tant fasti ditz:<\/span><br \/>\n<span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">\u00ab\u00a0Les personnes accus\u00e9es d&rsquo;h\u00e9r\u00e9sie en Occitanie [remarca personala: los autors parlan plan d&rsquo;Occitania, dins lo sens que los occitanistas l&rsquo;utilisam, pas lo sens administratiu franc\u00e9s] n&rsquo;\u00e9taient pas adeptes d&rsquo;une religion antique venue d&rsquo;Orient: il est d\u00e9sormais bien \u00e9tabli qu&rsquo;elles \u00e9taient chr\u00e9tiennes [los \u00ab\u00a0catars\u00a0\u00bb disian pas lo contrari me sembla?]. Comme dans les autres r\u00e9gions d&rsquo;Occident, la naissance des communaut\u00e9s dissidentes du Midi peut s&rsquo;expliquer dans le contexte de protestation contre les r\u00e9formes structurelles et spirituelles entreprises par l&rsquo;Eglise. C&rsquo;est l&rsquo;Eglise catholique m\u00e9di\u00e9vale qui a invent\u00e9 la menace d&rsquo;une vaste \u00ab\u00a0contre-Eglise\u00a0\u00bb dualiste [cresi pas que Brenon o Roquebert ag\u00e8ssen parlat d&rsquo;una contra-Gl\u00e8isa el niv\u00e8l europ\u00e8u, ni que los \u00ab\u00a0catars\u00a0\u00bb representavan una part majorit\u00e0ria de la populacion d&rsquo;aici prestes a botar lo catolicisme en minoritat?]. Et en d\u00e9non\u00e7ant le danger d&rsquo;une h\u00e9r\u00e9sie enracin\u00e9e, le pape peut accuser les \u00e9v\u00eaques m\u00e9ridionaux de laxisme et donc les remplacer. Le contr\u00f4le des \u00e9v\u00eaches du Midi, jusqu&rsquo;alors sous influence des pouvoirs la\u00efcs [cap d&rsquo;istorian o nega a ma coneissen\u00e7a], \u00e9tait un enjeu primordial pour le pape Innocent III.\u00a0\u00bb<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">Me sembla, mas cadun a sa sensibilitat sus la question, que parlar de \u00ab\u00a0vergonha\u00a0\u00bb, de \u00ab\u00a0revisionisme istoric\u00a0\u00bb o de practicas \u00ab\u00a0d&rsquo;ultradreita\u00a0\u00bb, es un pauc excessiu. A cadun de se far un opinion.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">Enfin, vesi pas en qu\u00e9 dualisme o pas, organizacion en \u00ab\u00a0contra-Gl\u00e8isa\u00a0\u00bb (que soi pas segur de compr\u00e9ner plan) o pas, vesi pas en qu\u00e9 c\u00e0mbia l&rsquo;Ist\u00f2ria. Lo fach es que la populacion occitana entra Marmanda e B\u00e8ucaire ne patigu\u00e8t quina que sian sas cresen\u00e7as e fogu\u00e8t conquistada pel rei de Fran\u00e7a e mesa al pas per una Gl\u00e8isa catolica mai autorit\u00e0ria. Pel demai, coma pod\u00e8m pas pel moment anar demandar a Guilhab\u00e8rt de Castras e Guilh\u00e8m Belibasta de nos fa part de lor cresen\u00e7a (ni si lors cresen\u00e7as \u00e8ran exactament las meteissas a 100 ans de dist\u00e0ncia!), lo debat es dub\u00e8rt, mas merita pas ma col\u00e8ra.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">Bona serada<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #800000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8211;<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">Le 15 d\u00e9c. 2024<\/span><br \/>\n<span style=\"color: #800000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\"><strong>Jean-Pierre CAVAILLE<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">Non non, lo fond de l&rsquo;afar es plan la negacion de l&rsquo;existencia d&rsquo;elements de teologia e d&rsquo;ecclesiologia radicala (rap\u00f2rt a l&rsquo;ortodoxia crestiana), tot lo demai, es un resumit mai que mai\u00a0enuj\u00f3s\u00a0dels estudis de las darri\u00e8ras decennias. E per \u00e7\u00f2 qu&rsquo;es de i\u00e8u, utilizi lo mot de revisionisme sens estat d&rsquo;arma, per de qu\u00e9 es largament revindicat per la corrent d&rsquo;estudis majoritaria u\u00e8i, un revisionisme metodologic pr&rsquo;aqu\u00f2, mas aqu\u00f2 a tanben de consequencias idologicas plan segur&#8230; pas del costat de l&rsquo;extrema dreita, aqu\u00f2 non ! mas de bona borgesia academica de gaucha coma de dreita&#8230; Encara un c\u00f2p: pretendre davant lo \u00ab\u00a0grand\u00a0\u00bb public al consensus dels sabents quora n&rsquo;i a pas, \u00f2c ben, es escandalos, intellectualament e moralament.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #800000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">De\u00a0<span style=\"color: #800000;\"><strong>Franc BARDOU<\/strong>\u00a0<\/span><\/span><br \/>\n<span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">16 d\u00e9c. 2024<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">Bonjorn a totes,<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">Merc\u00e9s a J.P. Cavali\u00e8r, per sa responsa qu\u2019es tanben la mieuna.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">Es precisament aqueste\u00a0<em>fons revisionista<\/em>\u00a0cercant a nos far acreire (malgrat las pr\u00f2bas objectivas documentadas del contrari) que de crestians dualistas relatius e\/pu\u00e8i radicals als s\u00e8gles XII et, XIII e fins al comen\u00e7ament del s\u00e8gle XIV, e organizats en gl\u00e8isa (amb evescats nomenats e delimitats) pretendent que la gl\u00e8isa de Roma non es crestiana e que la vertadi\u00e8ra gl\u00e8isa crestiana es la lor, de gl\u00e8isa dita u\u00e8i \u00ab\u00a0catara\u00a0\u00bb, e que se disi\u00e1 \u00ab gl\u00e8isa dels bons crestians\u00a0\u00bb, per oposicion tacita a una autra, la dels \u00ab\u00a0marrits crestians\u00a0\u00bb, dels crestians que coneisseri\u00e1n e entendri\u00e1n marridament lo messatge crestian, valent a dire, de \u00ab\u00a0gl\u00e8isa catara\u00a0\u00bb, jamai non n\u2019auri\u00e1 pas agut ni l\u2019ombra d\u2019una.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">Creire aqu\u00f2 a partir d\u2019unas supausicions ipoteticas mas non verificadas,<strong><u>\u00a0pu\u00e8i pretendre l\u2019afar reglat e mentir en pretendent qu\u2019ai\u00e7\u00f2 seri\u00e1 un consensus scientific genral<\/u><\/strong>, a de gents que non ne p\u00f2don res saber a priori, los visitors de la m\u00f2stra, pensi que d\u2019un punt de vista de l\u2019etica scientifica mai element\u00e0ria, aqu\u00f2 constitu\u00eds una vertadi\u00e8ra vergonha.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">Plan segur, Manu, los obj\u00e8ctes expausats a la m\u00f2stra, es formidable de los i poder mirar e considerar. Plan segur. Mas lo fons pseudo-intellectual general d\u2019Alessia Trivelone, M.G. Peggs e J. Th\u00e9ry (per non ne citar que tres) es una trichari\u00e1 intellectuala esbaudissenta. E totes los estudiants qu\u2019esp\u00e8ran venir cercaires en ist\u00f2ria a la seguida d\u2019aqueles grands falsificators entitolats \u00ab\u00a0doctor de l\u2019universitat\u00a0\u00bb son obligats, per non se far butar f\u00f2ra de j\u00f2c universitari, de repetir coma de papagais las mentidas d\u2019aquela c\u00f2la d\u2019arlandi\u00e8rs.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">Se rasonam per pan\u00e8l, coma o prepausas, aqu\u00ed los que me pausan probl\u00e8mas dels serioses :<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\"><em>\u2014 Le \u00ab\u00a0catharisme\u00a0\u00bb a-t-il exist\u00e9?<\/em><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">\u2014 Las pr\u00f2bas i son si\u00e1 ignoradas, si\u00e1 denegadas coma \u00ab fakes\u00a0\u00bb.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">\u2014 Des croyances dualistes ?<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\"><em>\u2014 Lo quite catolocisme es dualista (opausant lo ben e lo mal, fondent lo sieu poder intemporal e temporal subre la nocion de culpabilitat e la paur de la damnacion et\u00e8rna). Lo \u00ab catarisme\u00a0\u00bb o es estat d\u2019un biais mens complexat.<\/em><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">\u2014 Un consensus<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\"><em>\u2014 Non pas un consensus, e se\u2019n manca de plan lu\u00e8nh, scientificament. A l\u2019ora d\u2019ara al plan religi\u00f3s, existi\u00eds una part f\u00f2r\u00e7a larga de discussion teologicas e metafisicas entre las multiplas familhas de protestants (sense parlar de los que, coma unes de mos auj\u00f2ls, vengu\u00e8ron pasibalemnt at\u00e8us e socialistas) : coma a plan mai l\u00e8u a \u00e7\u00f2 dels \u00ab catars\u00a0\u00bb, las discussions suls contenguts possibles del messatge crestian non pr\u00f2ban mai d&rsquo;una causa : la vitalitat d\u2019una fe, sa sinceritat, l\u2019intellig\u00e9ncia de los que la compartisson, l&rsquo;integritat (que s\u2019opausa frontalament a tot \u00ab integrisme\u00a0\u00bb societal a priori)\u2026 mas l\u2019inexsit\u00e9ncia dels protestants (o mai l\u00e8u, dels \u00ab catars\u00a0\u00bb) qui es pro malon\u00e8ste per pretendre que i auri\u00e1 consenus scientific sus l\u2019inexist\u00e9ncia dels \u00ab catars\u00a0\u00bb pu\u00e8i, mai tard, dels protestants \u00a0a partir dels dissensus metafisicis e teologics del grop considerat ?<br \/>\n<\/em><\/span><br \/>\n<span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">\u2014 Et en Italie?<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\"><em>\u2014 Quin sens donar a aqueste punt d\u2019interrogacion ? Los brutlats de las arenas de Verona apreciar\u00e0n\u2026 Giovanni de Lugio, lo solet bon cretian (d\u2019Italia !) que se si\u00e1 vist conegut de nosautres per amor del fait excepcional de l\u2019arribada de sas reflexions metafisicas escritas apreciar\u00e0 el tanben\u2026<\/em><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">\u2014 Des \u00e9crits \u00ab\u00a0cathares\u00a0\u00bb?<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\"><em>\u2014 N\u2019av\u00e8m salvat tot un libre ! Perqu\u00e9 aqueste punt d\u2019interrogacion ?<\/em><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">\u2014 Les rituels<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">\u2014 E \u00f2c, de rituals, que lor exist\u00e9ncia escrita contraditz la pretenduda inexist\u00e9ncia de la gl\u00e8isa crestiana que los practicava.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">\u2014 Des h\u00e9r\u00e9tiques en Occitanie ?<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\"><em>\u2014 Perqu\u00e9 aqueste punt d\u2019interrogacion ? N\u2019av\u00e8m de ti\u00e8ras senc\u00e8ras, amb, plan sovent, la data de lor cremason, o de la cremason del or r\u00e8stas ja sebelits. Los racontes de lor vida se recopan tostemps pro netament segond los testimoniatges div\u00e8rses. Per alestir una mentidas genrralizasdas (nocion de complotisme classica) dels documents d\u2019inquisicion (valent a dire d\u2019enqu\u00e8sta), auri\u00e1 calgut tota la metdologia menimosa d\u2019un Tolkien o d\u2019un Dosto\u00efevski, pecaire ! <\/em><em>Entre gents multiplas e que non comunicavan per internet, se\u2019n manca !<\/em><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">_ Un mouvement populaire ?<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\"><em>\u2014 Al comen\u00e7ament, non, al final si. Los documents n\u2019at\u00e8sta, encara un c\u00f2p.<\/em><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">\u2014 Des femmes puissantes ?<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\"><em>\u2014 Politicament, de femnas potentas, i voldri\u00e1i ben creire, mas lo femnisme, si qu\u2019es plan mod\u00e8rne e probablament anacronic al s\u00e8gle XII. Per contra, un biais feminin e f\u00f2r\u00e7a potent de difusir los elements de fe de la gl\u00e8isa dels bons crestians merc\u00e9s a las femnas consoladas (ordenandas) dins los ostals que teni\u00e1n ob\u00e8rts al public (en fasent servici apostolic de mestieralas), si qu\u2019es atestat. <\/em><em>Mas s\u2019ag\u00eds, s\u2019o pod\u00e8m dire, de pot\u00e9nica mediatica, non politica ni res mai.<\/em><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">\u2014 La naissance du \u00ab\u00a0catharisme\u00a0\u00bb au XIX\u00b0 si\u00e8cle.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\"><em>\u2014 Aqueste t\u00edtol es una fotesa compl\u00e8ta. Los documents qu\u2019at\u00e8stan del catarisme son medievals. <\/em><em>Es a l&rsquo;entorn de \u00ab naissance\u00a0\u00bb que cali\u00e1 botar de guilhemets.<\/em><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">\u2014 \u00ab\u00a0Catharisme\u00a0\u00bb et r\u00e9gionalisme.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\"><em>\u2014 Non sent\u00e8tz aqu\u00ed tot lo mespr\u00e8tz intellectual que nos i es adressat ? <\/em><em>Es lo meteis estratag\u00e8mi que quand Macron opausa \u00ab les forces d\u2019extr\u00eame droite\u00a0\u00bb que cortesa totun despu\u00e8i un moment, amb \u00ab les forces d\u2019extr\u00eame gauche\u00a0\u00bb (valent a dire, en ralitat, simplament non-capitalistas). <\/em><em>Los \u00ab regionalistas\u00a0\u00bb, (sense nu\u00e9ncias, vos daissi apreciar) i \u00a0seriam de mari\u00f2ls que vivon dins lor mond imaginari (aqu\u00ed ont de \u00ab r\u00e9gions\u00a0\u00bb regidas normalament de l\u2019exterior per de reis d\u2019endac\u00f2m mai pretendri\u00e1n se poder regir d\u2019esperelas) e que dins lor deliri, se donari\u00e1n a creire a una religion mai sieuna qu\u2019auri\u00e1 pas jamai existit, mas que, totun, a justificat e justifica encara lor totala depend\u00e9ncia politica, cuturala e economica a un emp\u00e8ri centralista que las esfa\u00e7a compl\u00e8tament d\u2019un punt de vista cutural e antropologic, del temps que soi a vos parlar). Una cercaira en filosofia, estatsuniana, Susan Neiman, a vist un de sos obratges passats recentament al franc\u00e9s : \u00ab\u00a0<\/em><a style=\"color: #000000;\" href=\"https:\/\/www.premierparallele.fr\/livre\/penser-le-mal\">Penser le mal \u2014 Una autre histoire de la philosophie\u00a0<\/a><em>\u00bb. Aquesta femna i m\u00f2stra admirablament l\u2019universalitat del questionament si\u00e1 disent \u00ab catar\u00a0\u00bb. Una pla\u00e7a b\u00e8la i es consacrat al folos\u00f2fe occitan P\u00e8ire Baile, obligat el tanben de fugir la gl\u00e8isa catolica per subreviure, e un dels potencials pensaires mod\u00e8rnes de l\u2019argumentacion at\u00e8a. La pertin\u00e9ncia de sos rasonaments, S. Neiman nos m\u00f2stra que se sarrava plan menimosament de la metafisica dels ancians dualistas de son pa\u00eds que, coma el, miravan un \u00ab mond sense Dieu\u00a0\u00bb e asseguradament un dieu pas brica \u00ab tot-poder\u00f3s\u00a0\u00bb\u2026 Baile non \u00e8ra brica \u00ab regionalista\u00a0\u00bb, \u00e7\u00f2 que non l\u2019empach\u00e8t pas de considerar amb resp\u00e8cte clar los davanci\u00e8rs eterod\u00f2xes de sa protestacion religiosa, en avan\u00e7a sus el de dos o tres s\u00e8gles. <\/em><em>S. Neiman, de cultura josi\u00e8va, m\u00f2stra sense dificultat l\u2019actualitat e l\u2019univesalitat del questionament sul \u00ab mal\u00a0\u00bb fins al temps mai recents d\u2019apr\u00e8s la Shoa.<\/em><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">\u2014 \u00ab\u00a0Cathares\u00a0\u00bb et culture populaire<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\"><em>\u2014 Coma se i avi\u00e1 d\u2019un costat lo p\u00f2ble que crei de fotesas e de nh\u00f2rlas de tota mena, e, de l\u2019autre, d\u2019intellectuals sols abilitats a lor contar qu\u00e9 creire !!! Aqu\u00f2 nos permet de tornar a un element fondamental. Qu\u2019es aqu\u00f2 l\u2019Uni-Versitat ? Es l\u2019estructrua fondada per la gl\u00e8isa catolica de Roma per combatre la gl\u00e8isa dels bons crestians e, quand se\u2019n presenta, d\u2019autras dissid\u00e9ncias. Pretend defendre \u2018 \u00ab\u00a0l\u2019Unica Vertat\u00a0\u00bb (valenta dire \u00ab\u00a0la sieuna\u00a0\u00bb plan segur). Qui n\u2019es membre ? Los \u00ab\u00a0doctors\u00a0\u00bb ! E sos \u00ab\u00a0doctors\u00a0\u00bb son los que mestresan melhor l\u2019art de l&rsquo;argumentacion per defendre la sola \u00ab\u00a0doctrina\u00a0\u00bb admesa per aquesta gl\u00e8isa integrista. Aquela \u00ab\u00a0d\u00f2xa\u00a0\u00bb, o \u00ab\u00a0doctirna\u00a0\u00bb va \u00e8sser proclamada sola \u00ab\u00a0ortodoxia\u00a0\u00bb, valent a dire la sola doctrina condreita. L\u2019\u00e9terodoxia i ser\u00e0 combatuda, pel discors, (mas aqu\u00f2 non bast\u00e8t pas, per amor que los autres avi\u00e1n benl\u00e8u rason, o s\u2019enganavan mens, pretendent per exemple que Dieu non \u00e8ra tot-poder\u00f3s sus t\u00e8rra, causa que los que deliur\u00e8ron las vicitmas encara vivas dels camps d\u2019exterminacions, los de l\u2019armada sovietica, non riscavan de ne dobtar !\u2026) e per la f\u00f2r\u00e7a (se cres\u00e8tz a l\u2019eterodoxia, vos privan de tot, vos foton en preison a vida, desereitan los de v\u00f2stra familha e vos boton dir\u00e8ctament al f\u00f2c). Aquesta metodologia (que pod\u00e8tz cercar pertot dins la boca de J\u00e8sus ont n\u2019es la justificacion evangelica) fond\u00e8t l\u2019universitat. E vs\u00e8m u\u00e8i ont n\u2019es arribada aquela universitat de Tolosa sul meteis subj\u00e8cte. Continuan de se crincar sus de mentidas per assajar de nos impausar sas mentidas. Enfin, coma o fagu\u00e8t plan biaissudament remarcar mon amic Joan Thomas, presentar la religion dels bons crestians dins la quita bocari\u00e1 qu\u2019organiz\u00e8t lor eradicacion fins al darri\u00e8r, los Jacobins de Tolosa, aqu\u00f2\u00a0<\/em><em>nos\u00a0<\/em><em>p\u00f2t plan justament indignar emai revoltar.<\/em><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">Plan coralament<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">Franc Bard\u00f2u<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;-<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">De\u00a0<span style=\"color: #800000;\"><strong>J\u00f2rdi LABOUYSSE<\/strong>\u00a0<\/span><\/span><br \/>\n<span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">16 d\u00e9c. 2024<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">Plan merces Franc!<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">C&rsquo;est exactement ce que je pense. Apr\u00e8s avoir vu ces derniers jours les deux expositions, je dois dire que sur le plan mat\u00e9riel, p\u00e9dagogique et autre c&rsquo;est une belle r\u00e9ussite&#8230; et je dirais bravo \u00e0 leurs concepteurs, en particulier \u00e0 Laure Barthet. Mais comme toi Franc je reste scandalis\u00e9 par les \u00ab\u00a0sous-entendus\u00a0\u00bb de certains points d&rsquo;interrogations et des affirmations qui tendent \u00e0 faire croire que la majorit\u00e9 des historiens d&rsquo;aujourd&rsquo;hui mettraient en cause l&rsquo;existence d&rsquo;une Eglise dissidente en Occitanie, \u00e0 la suite d&rsquo;Alessia Trivelone, autant de mystificateurs \u00ab\u00a0scientifiques\u00a0\u00bb qui n&rsquo;apportent aucun document historique pour appuyer leur discours r\u00e9visionniste, qui ne se sont pas trop sali les mains dans des fouilles arch\u00e9ologiques ou dans la poussi\u00e8re de manuscrits et qui refusent sous des pr\u00e9textes divers de participer \u00e0 un colloque public contradictoire avec celles et ceux qui les ont pr\u00e9c\u00e9d\u00e9s.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">Personnellement j&rsquo;ai \u00e9t\u00e9 tr\u00e8s heureux de voir dans l&rsquo;exposition des objets (verre, c\u00e9ramiques, etc) que j&rsquo;ai trouv\u00e9s avec mes coll\u00e8gues dans les fouilles de Vacquiers en 1982-85 sur un habitat du 13e si\u00e8cle, disparu au moment de l&rsquo;inquisition, mais dont on retrouve le lieu-dit sur certains registres des inquisiteurs: cet habitat n&rsquo;\u00e9tait pas celui d&rsquo;un grand seigneur ou d&rsquo;un bourgeois notable, mais seulement un simple habitat rural \u00e0 vocation pastorale. D&rsquo;autre part, j&rsquo;ai fait la liste des gens (de toute condition sociale) de Villemur, ma ville natale, qui sont pass\u00e9s devant l&rsquo;inquisition sur plusieurs g\u00e9n\u00e9rations: c&rsquo;est \u00e9norme! J&rsquo;ajoute que deux condamn\u00e9s de ma famille (par l&rsquo;inquisiteur Bernard Guy) ont \u00e9t\u00e9 br\u00fbl\u00e9s sur le b\u00fbcher d&rsquo;avril 1310 en m\u00eame temps que P\u00e8ire Autier et d&rsquo;autres habitants du Villemurois: l&rsquo;un br\u00fbl\u00e9 vif&#8230; et sa m\u00e8re d\u00e9terr\u00e9e au cimeti\u00e8re du Born , ses ossements br\u00fbl\u00e9s pour \u00eatre d\u00e9c\u00e9d\u00e9e \u00ab\u00a0en odeur d&rsquo;h\u00e9r\u00e9sie\u00a0\u00bb: et tout \u00e7a un si\u00e8cle apr\u00e8s le d\u00e9but de la croisade et son sinistre cort\u00e8ge. Plusieurs g\u00e9n\u00e9rations apr\u00e8s, les Labouysse seront protestants \u00e0 Villemur: un hasard? Mais l\u00e0 encore nos braves \u00ab\u00a0docteurs\u00a0\u00bb universitaires mettront bient\u00f4t des points d&rsquo;interrogation sur l&rsquo;existence d&rsquo;une Eglise protestante, comme d&rsquo;autres ont mis en doute le fonctionnement des fours cr\u00e9matoires de la seconde guerre mondiale !<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">Amistosament<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">J\u00f2rdi<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8211;<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">Le 16\/12\/2024<span style=\"color: #800000;\"> <strong>Emmanuel ISOPET<\/strong><\/span><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">Bon, pod\u00e8m actar un desac\u00f2rd.<\/span><br \/>\n<span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">De mon costat me soi pas enuejat, ai apr\u00e9s de causas. Vertat es que pausi pas la \u00ab\u00a0teologia e l&rsquo;ecclesiologia radicala\u00a0\u00bb coma probl\u00e8ma cardinal de la crosada. M&rsquo;estaqui mai a l&rsquo;ist\u00f2ria sociala e politica. E totes (nosautres occitanistas e los istorians) nos acordam sul fach que l&rsquo;eresia es un pret\u00e8xte (si que non, los valdeses aurian subits una crosade, e lo Piemont e tant d&rsquo;autres cantons).<\/span><br \/>\n<span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">Enfin, auriai plan aimat que se reconegue largament la virada positiva presa pels sabents rap\u00f2rt a la lenga e a la cultura occitanas. Pres\u00e9ncia de la lenga a un niv\u00e8l e una qualitat qu&rsquo;ai pas jamai vist (e ausit), utilizacion dels mots \u00ab\u00a0occitan\u00a0\u00bb (lenga) \u00ab\u00a0occitan(a)\u00a0\u00bb (persona e cultura), \u00ab\u00a0Occitania\u00a0\u00bb (territ\u00f2ri de lenga occitana). Per ieu son de signes plan positius que marcan una adesion plan mai larga que \u00e7\u00f2 que pod\u00e8m pensar, de c\u00f2ps que i a, de la societat (sabenta o pas) a una certa id\u00e8a occitanista, en tot cas a una reala originialitat de n\u00f2stre pais e un estacament a sa cultura. E me sembla un punt m\u00e0ger d&rsquo;aquel eveniment que ne cal tirar las consequ\u00e9ncias per las accions a venir.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #800000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8211;<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">De\u00a0<span style=\"color: #800000;\"><strong>Esther MIMART (Radio Occitania)<\/strong>\u00a0<\/span><\/span><br \/>\n<span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">16 d\u00e9c. 2024<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">Coma de costuma som d&rsquo;ac\u00f2rdi ame Manu \ud83d\ude42<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">L&rsquo;expausicion es pas perfi\u00e8ita, segur. Per contra, les titols dels<\/span><br \/>\n<span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">pan\u00e8ls que pausan una question, es aital que se fan ara (coma pels<\/span><br \/>\n<span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">libres d&rsquo;ist\u00f2ria a l&rsquo;esc\u00f2la). Es una m\u00f2da que benl\u00e8u vos (nos?) agrada<\/span><br \/>\n<span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">pas, mas es la m\u00f2da actuala doncas nos i cal acostumar (e me sembla mens<\/span><br \/>\n<span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">catedratic que de pausar un titol sense punt d&rsquo;interrogacion&#8230;).<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">De \u00e7\u00f2 qu&rsquo;ai legit, i a pas grand causa que me geina&#8230; per una<\/span><br \/>\n<span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">expausicion grand public. Se vol\u00e8tz una expausicion d&rsquo;exp\u00e8rts, super!<\/span><br \/>\n<span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">Mas \u00e7\u00f2 que trapi plan es que justament si\u00e0 grand public (e que n&rsquo;i aja<\/span><br \/>\n<span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">agut de public!). Per ne saber mai, nosautras\/nosautris aqui av\u00e8m las<\/span><br \/>\n<span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">ressorgas. Aquela es una entrada pel grand public que v\u00f2li que le mai de<\/span><br \/>\n<span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">monde possible conega aqu\u00f2. Se sus las 80 000 personas (d&rsquo;abril a agost)<\/span><br \/>\n<span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">n&rsquo;i a 10% que v\u00f2lon aprigondir, es ja una capitada!<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">E mai, n&rsquo;ai un pauc mon confle d&rsquo;ausir sonque criticas sus una<\/span><br \/>\n<span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">expausicion, sus Occitania e en occitan. qu&rsquo;es le primi\u00e8r c\u00f2p que n&rsquo;i a<\/span><br \/>\n<span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">una! Coma se cali\u00e0 que tot \u00e7\u00f2 occitan deguesse \u00e8sser perfi\u00e8it tot le<\/span><br \/>\n<span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">temps. Atencion, granda declaracion: la perfeccion exist\u00ecs pas en aquel<\/span><br \/>\n<span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">mond bais (id\u00e8ia catara, ten!) e la perfeccion es diferenta per cadun(a).<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">Doncas, i\u00e8u som plan contenta d&rsquo;aver aquesta expausicion que parla<\/span><br \/>\n<span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">d&rsquo;Occitania e qu&rsquo;es en occitan.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;-<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">De\u00a0<span style=\"color: #800000;\"><strong>Franc BARDOU<\/strong>\u00a0<\/span><\/span><br \/>\n<span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">16 d\u00e9c. 2024<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">Si-ben Est\u00e8r, mas una m\u00f2stra que conta me\u00e7orgas al grand public, coma, per exemple, que non auri\u00e1 agut jamai cap de \u00ab gl\u00e8isa catara \u00bb, en occitan, en franc\u00e9s o en ingl\u00e9s, aqu\u00f2 dem\u00f2ra una me\u00e7orga\u2026<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">Franc Bard\u00f2u<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">De\u00a0<span style=\"color: #800000;\"><strong>Franc BARDOU<\/strong>\u00a0<\/span><\/span><br \/>\n<span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">16 d\u00e9cembre 2024<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">Parlar al grand public non obliga pas a mentir.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #800000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8211;<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">De\u00a0<strong><span style=\"color: #800000;\">Emmanuel ISOPET<\/span><\/strong><\/span><br \/>\n<span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">16 d\u00e9c. 2024<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">Coma o ditz lo famos pan\u00e8l \u00ab\u00a0le d\u00e9bat demeure vif\u00a0\u00bb!<\/span><br \/>\n<span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">Cresi que la m\u00e0ger part de la contrav\u00e8rsa ten dins \u00e7o que cadun entend per \u00ab\u00a0Gl\u00e8isa\u00a0\u00bb, \u00ab\u00a0contra-Gl\u00e8isa\u00a0\u00bb, \u00ab\u00a0dualista\/manich\u00e9en\u00a0\u00bb, \u00ab\u00a0crestian\/catolic\u00a0\u00bb (dins lo sens del s\u00e8gle XIII, que los catolics d&rsquo;ara an ni las cresen\u00e7as ni las practicas del s\u00e8gle XIII!).<\/span><\/p>\n<div class=\"block\">\n<p><span style=\"font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">De <strong><span style=\"color: #800000;\">Gilbert MERCADIER<\/span>\u00a0<\/strong><\/span><br \/>\n<span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">27 Dec 2024<\/span><\/p>\n<\/div>\n<hr noshade=\"noshade\" size=\"1\" \/>\n<div dir=\"ltr\">\n<div><span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">L&rsquo;exposicion es polida, a de qualitats solide e s\u00e8m plan contents de la pres\u00e9ncia de la lenga\u00a0 mas las verguetas, lo condicional, los punts d&rsquo;interrogacions, l&rsquo;absencia de documents claus, lo fial roge causit..semblan ben aqu\u00ec per semenar lo dobte&#8230; &#8230;Ai parlat e dichas mas reservas a Laure Barthet e Laurent Mac\u00e9 los comissaris de l&rsquo;exposicion e consid\u00e8ri que son pel mens \u00a0\u00bb minimisionistas\u00a0\u00bb per pas dire mai. L&rsquo;una es pas de marrida fe mas manca de coneissen\u00e7as sus\u00a0 catarisme e fa tota fisan\u00e7a a \u00ab\u00a0l&rsquo;universitari e istorian\u00a0\u00bb\u00a0 que los que an seguits sos primi\u00e8rs corses \u00a0\u00bb desconstruccionistas\u00a0\u00bb\u00a0 ne sabon las posicions. Ara,\u00a0 a mes un pauc d&rsquo;aiga dins son vitri\u00f2l mas\u00a0 es en realitat de la c\u00f2la dels revisionistas que sens o dire meton en causa l&rsquo;exist\u00e9ncia d&rsquo;una eresia&#8230;consid\u00e8ran que los \u00a0\u00bb bons \u00f2mes \u00a0\u00bb \u00e8ran pas nombroses e per la majoritat de simples \u00a0\u00bb bons crestians\u00a0\u00bb e pas de vertadi\u00e8rs eretics&#8230;Seri\u00e1 gaire ben la Gleisa que los auria creats&#8230;per confortar son poder en los secutant&#8230;<\/span><\/div>\n<div><span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">En mai del pichon guide de l&rsquo;exposicion\u00a0 ai crompat e legit lo gr\u00f2s catal\u00f2g de 470 paginas..<\/span><\/div>\n<div><span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">Aqu\u00ec pausan clarament dins un prol\u00f2gue plan provocator \u00a0 la \u00ab\u00a0question de l&rsquo;existence ou non d&rsquo;une h\u00e9r\u00e9sie constitu\u00e9e et organis\u00e9e\u00a0\u00bb e balhan mai que mai la paraula als revisionistas , de monde coma Jean Louis Biget per qual los \u00a0\u00bb bons \u00f2mes\u00a0\u00bb serian pas er\u00e8tges e serian pas dualistas..I a ben qualques paginas de Felip Martel e de Pilar Jimenez Sanchez que son pas de la meteissa botella mas Roquebert, Duvernoy e Brenon son pas jamai citats e mai se totes los \u00ab\u00a0mod\u00e8rnes\u00a0\u00bb los an pilhats&#8230;per se formar. .<\/span><\/div>\n<div><span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">Balhar coma argument que lo mot \u00ab\u00a0<span class=\"gmail-il\">cathare<\/span>\u00a0\u00bb \u00e8ra pas emplegat a l&rsquo;ep\u00f2ca es fals e\u00a0 ten pas en Ist\u00f2ria o alara se p\u00f2t pas emplegar tanpauc\u00a0 lo terme d&rsquo;art gotic pel s\u00e8ge XIII&#8230;que s&#8217;emplegava pas tanpauc &#8230;<\/span><\/div>\n<div><span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">Es plan dich que la \u00a0\u00bb vision traditionnelle du catharisme est remise en question par un nombre croissants d&rsquo;historiens\u00a0\u00bb notadament \u00a0\u00bb la l\u00e9gitimit\u00e9 du terme \u00ab\u00a0<span class=\"gmail-il\">cathare<\/span>\u00a0\u00bb et la r\u00e9alit\u00e9 m\u00eame du phenom\u00e8ne h\u00e9retique\u00a0\u00bb..Seri\u00e1 pas de revisionisme e per d&rsquo;unes seriam pas quitament pas lu\u00e8nh del negacionisme..????.<\/span><\/div>\n<div><\/div>\n<div><span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">Gilbert Mercadier<\/span><\/div>\n<div><\/div>\n<\/div>\n<div><span style=\"color: #0000ff; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8211;<\/span><\/div>\n<div>\n<div class=\"gmail_attr\" dir=\"ltr\"><span style=\"font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">De\u00a0 <span style=\"color: #800000;\"><strong class=\"gmail_sendername\" dir=\"auto\">Martine BOUDET<\/strong>\u00a0<\/span><\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt; color: #000000;\">5 janvier 2025<\/span><\/div>\n<div dir=\"ltr\"><\/div>\n<div dir=\"ltr\">\n<div dir=\"ltr\">\n<div class=\"gmail_quote\">\n<div dir=\"ltr\"><span style=\"font-family: georgia, palatino, serif; color: #000000; font-size: 12pt;\">\u00a0 Apr\u00e8s avoir visit\u00e9 les deux parties de l&rsquo;exposition, je partage les arguments qui ont \u00e9t\u00e9 donn\u00e9s sur les aspects \u00e0 la fois positifs et n\u00e9gatifs de l&rsquo;ensemble.\u00a0\u00a0<\/span><\/div>\n<div dir=\"ltr\"><span style=\"font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt; color: #000000;\"><br \/>\nAu plan id\u00e9ologique, puisque le d\u00e9bat porte surtout sur cet aspect: est appr\u00e9ciable le concept de \u00ab\u00a0th\u00e9ocratie pontificale\u00a0\u00bb dont les papes Innocent III et Cl\u00e9ment IV sont montr\u00e9s comme des protagonistes, avec l&rsquo;appui du royaume de France. Les m\u00e9thodes de l&rsquo;Inquisition d&rsquo;origine dominicaine sont bien d\u00e9nonc\u00e9es. Par exemple, l&rsquo;enqu\u00eate qui a eu lieu \u00e0 Saint-Sernin en 1245 et 1246, soit juste apr\u00e8s la chute de Monts\u00e9gur, et qui a \u00e9t\u00e9 l&rsquo;une des plus virulentes du Moyen Age: 5480 personnes originaires du Lauragais durent compara\u00eetre en 231 jours. 1100 lieux \u00e9voqu\u00e9s.\u00a0 \u00a0<\/span><\/div>\n<div dir=\"ltr\">\n<p><span style=\"font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt; color: #000000;\">\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 L&rsquo;on y apprend aussi que Dominique de Guzman a assist\u00e9 en personne \u00e0 la chute de Lavaur (le 3 mai 1211), qui s&rsquo;est\u00a0 traduite par la mort sur le b\u00fbcher de 400 habitants \u00e0 peu pr\u00e8s et par la pendaison de 80 faydits. Il serait int\u00e9ressant de contester l&rsquo;\u00e9pith\u00e8te de \u00ab\u00a0saint\u00a0\u00bb qui est accol\u00e9 \u00e0 son nom&#8230;. C&rsquo;est en fait un complice, si pas un instigateur de crimes de guerres.\u00a0 Est-il vrai que Michel Roquebert plaide son peu de responsabilit\u00e9s dans sa biographie? Je ne l&rsquo;ai pas lue personnellement.\u00a0<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-size: 12pt; font-family: georgia, palatino, serif;\"><span style=\"color: #000000;\">\u00a0 \u00a0 \u00a0 En effet, la partie sur le catharisme est tr\u00e8s contestable par son r\u00e9visionnisme. Puisque sa r\u00e9alit\u00e9 institutionnelle et contextuelle est ni\u00e9e (pas de r\u00e9f\u00e9rence par exemple au\u00a0<\/span><span style=\"color: #000000;\">synode de Saint-F\u00e9lix,dont la v\u00e9ridicit\u00e9 est mise en question, ni \u00e0 l&rsquo;Eglise bosniaque, \u00e0 ce sujet pas d&rsquo;explication de l&rsquo;\u00e9tymologie du mot \u00ab\u00a0Bougres\u00a0\u00bb, ni \u00e0 la dissidence italienne), la th\u00e9ologie cathare est peu trait\u00e9e. Le terme d'\u00a0\u00bbh\u00e9t\u00e9rodoxie\u00a0\u00bb aurait pu \u00eatre utilis\u00e9. La place sp\u00e9cifique des femmes, en particulier ordonn\u00e9es, est ni\u00e9e, \u00e0 noter aussi l&rsquo;absence des publications d&rsquo;Anne Brenon, notamment sur cette probl\u00e9matique. Le statut des \u00ab\u00a0h\u00e9r\u00e9tiques\u00a0\u00bb est surtout victimal, leur apport th\u00e9ologique notamment dans la cr\u00e9ation des ordres mendiants catholiques, franciscains et dominicains, aurait pu \u00eatre mis en valeur.<br \/>\nLa symbolique cl\u00e9ricale des \u00ab\u00a0chats\u00a0\u00bb et des \u00ab\u00a0chiens\u00a0\u00bb, pour \u00e9voquer l&rsquo;antagonisme entre Cathares et Dominicains, aurait \u00e9t\u00e9 int\u00e9ressante \u00e0 reprendre.\u00a0\u00a0<\/span><\/span><\/p>\n<\/div>\n<div dir=\"ltr\">\n<p><span style=\"font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\"><span style=\"color: #000000;\">\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 Le mythe cathare est largement et bien document\u00e9, mais parfois pour instrumentaliser le peu de cr\u00e9dibilit\u00e9 de l&rsquo;existence d&rsquo;une Eglise et d&rsquo;une th\u00e9ologie dissidentes.<br \/>\n<\/span><span style=\"color: #000000;\">\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 A la librairie: riche panel de livres de M Roquebert (\u00e9tonnament), un livre de Ren\u00e9 Nelli, un de J Louis Biget.\u00a0<\/span><\/span><\/p>\n<\/div>\n<div dir=\"ltr\">\n<p><span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">\u00a0 \u00a0 \u00a0 C\u00f4t\u00e9 faiblesses languedociennes et occitanes (il faut bien en parler \u00e9galement), les deux parties de l&rsquo;exposition r\u00e9v\u00e8lent les trop grandes divisions des seigneurs de l&rsquo;\u00e9poque:<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\"><span style=\"color: #000000;\"><i>\u00ab\u00a0Les ducs d&rsquo;Aquitaine revendiquent le comt\u00e9 de Toulouse depuis le XIe si\u00e8cle, et assi\u00e8gent plusieurs fois la ville. En 1163, \u00e0 l&rsquo;instigation du roi d&rsquo;Angleterre et du duc d&rsquo;Aquitaine, Henri II Plantagen\u00eat, les \u00e9v\u00eaques r\u00e9unis en assembl\u00e9e d\u00e9noncent les terres de Raymond V de Toulouse comme un grand foyer d&rsquo;h\u00e9r\u00e9sie.<br \/>\n<\/i><\/span><i style=\"color: #000000;\">Les comtes de Toulouse cherchent sans succ\u00e8s \u00e0 contr\u00f4ler les vicomt\u00e9s d&rsquo;Albi, de Carcassonne et de B\u00e9ziers. En 1177, le comte de Toulouse Raimond V d\u00e9tourne les accusations d&rsquo;h\u00e9r\u00e9sie et cherche \u00e0 faire d\u00e9signer Trencavel comme principal fauteur d&rsquo;h\u00e9r\u00e9sie: il lance un appel direct au roi de France et \u00e0 l&rsquo;Eglise pour intervenir contre les h\u00e9r\u00e9tiques.<br \/>\n<\/i><i style=\"color: #000000;\">1145: le comte de Toulouse veut nuire au vicomte Trencavel. Il incite le cistercien Bernard de Clairvaux \u00e0 lancer une mission de pr\u00e9dication \u00e0 Albi, d&rsquo;o\u00f9 le nom d'\u00a0\u00bbAlbigeois\u00a0\u00bb parfois donn\u00e9 aux \u00ab\u00a0h\u00e9r\u00e9tiques\u00a0\u00bb occitans. \u00ab\u00a0<\/i><\/span><\/p>\n<\/div>\n<div><span style=\"font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\"><span style=\"color: #000000;\"><i>\u00a0 \u00a0 \u00a0La dame de Toulouse<\/i>, roman historique de Francis Pornon, d\u00e9crit bien ces conflits guerriers m\u00e9ridionaux.<\/span><i><\/i><\/span><\/div>\n<div dir=\"ltr\">\n<div><span style=\"font-size: 12pt; color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif;\"><br \/>\nGlobalement, \u00e0 en juger au s\u00e9rieux des visiteurs, qui \u00e9pluchaient les vignettes avec une grande attention, souvent recueillie, cette exposition est une r\u00e9ussite, avec l&rsquo;usage de la langue occitane en prime. Belle revanche symbolique qu&rsquo;elle ait eu lieu aux Jacobins, de sinistre m\u00e9moire dominicaine&#8230;<\/span><\/div>\n<div><span style=\"font-size: 12pt; color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif;\">\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0C&rsquo;est une occasion de poursuivre le d\u00e9bat public, pour contribuer \u00e0 contrecarrer le r\u00e9visionnisme: la fermeture de l&rsquo;IEC de Carcassonne est-elle due \u00e0 ce triste cycle?<\/span><br \/>\n<span style=\"font-size: 12pt; color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif;\">\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0Pourquoi pas une lettre ouverte \u00e0 la mairie de Toulouse et aux responsables de l&rsquo;exposition?\u00a0\u00a0<\/span><\/div>\n<div><\/div>\n<div><span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0Concernant le quartier \u00e9piscopal d&rsquo;Albi qui a \u00e9t\u00e9\u00a0 consacr\u00e9 par l&rsquo;UNESCO, sans r\u00e9f\u00e9rence au catharisme, cette lettre\u00a0 a \u00e9t\u00e9 envoy\u00e9e il y a quelques mois \u00e0 l&rsquo;office du tourisme et au service culturel de la ville.<\/span><\/div>\n<div><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<div><span style=\"color: #000000;\">&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;<\/span><\/div>\n<div>\n<p><span style=\"color: #000000;\">L\u2019UNESCO a inscrit en 2010, sur sa liste du Patrimoine Culturel mat\u00e9riel, plusieurs lieux embl\u00e9matiques de la ville d\u2019Albi, enregistr\u00e9s sous le label\u00a0\u00ab\u00a0Cit\u00e9 \u00e9piscopale\u00a0\u00bb.<\/span><\/p>\n<h6><span style=\"font-size: 12pt; color: #000000;\">Cit\u00e9 \u00e9piscopale d&rsquo;Albi<\/span><\/h6>\n<p><span style=\"color: #000000;\"><em>Situ\u00e9e en bordure du Tarn, la vieille ville d&rsquo;Albi, dans le sud-ouest de la France, refl\u00e8te l&rsquo;\u00e9panouissement d&rsquo;un ensemble architectural et urbain m\u00e9di\u00e9val dont t\u00e9moignent aujourd&rsquo;hui encore Le Pont-Vieux, le bourg de Saint-Salvi et son \u00e9glise (10e-11e si\u00e8cle). Au 13e si\u00e8cle, la ville devint une puissante cit\u00e9 \u00e9piscopale au lendemain de la croisade des Albigeois contre les Cathares. D&rsquo;un style gothique m\u00e9ridional original \u00e0 base de briques aux tons rouge et orang\u00e9 fabriqu\u00e9es localement, la cath\u00e9drale fortifi\u00e9e qui domine la ville (XIIIe si\u00e8cle) illustre la puissance retrouv\u00e9e du clerg\u00e9 romain. Elle est compl\u00e9t\u00e9e par le vaste palais \u00e9piscopal de la Berbie qui surplombe la rivi\u00e8re et est cern\u00e9e par des quartiers d&rsquo;habitations datant du Moyen Age. La cit\u00e9 \u00e9piscopale d&rsquo;Albi forme un ensemble de monuments et de quartiers coh\u00e9rent et homog\u00e8ne qui n&rsquo;a pas subi de changements majeurs au fil des si\u00e8cles.<a style=\"color: #000000;\" href=\"#_ftn1\" name=\"_ftnref1\"><strong>[1]<\/strong><\/a><\/em><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000;\">L\u2019int\u00e9r\u00eat urbanistique et architectural de l\u2019ensemble est incontestable\u00a0: \u00ab\u00a0<em>La cit\u00e9 \u00e9piscopale d&rsquo;Albi forme un ensemble de monuments et de quartiers coh\u00e9rent et homog\u00e8ne qui n&rsquo;a pas subi de changements majeurs au fil des si\u00e8cles.\u00a0\u00bb <\/em>Notamment concernant \u00ab\u00a0<em>Le Pont-Vieux, le bourg de Saint-Salvi et son \u00e9glise\u00a0\u00bb, <\/em>mais aussi les quartiers dits\u00a0\u00ab\u00a0Castelviel\u00a0\u00bb et \u00ab\u00a0Castelnou\u00a0\u00bb<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000;\">En revanche l\u2019argumentaire historiographique manque d\u2019\u00e9l\u00e9ments de r\u00e9f\u00e9rence, ou peut para\u00eetre partial, relativement \u00e0 la cath\u00e9drale Sainte-C\u00e9cile et \u00e0 l\u2019\u00e9v\u00each\u00e9 (la Berbie)\u00a0:<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000;\"><em>\u00ab\u00a0Au 13e si\u00e8cle, la ville devint une puissante cit\u00e9 \u00e9piscopale au lendemain de la croisade des Albigeois contre les Cathares. (\u2026) la cath\u00e9drale fortifi\u00e9e qui domine la ville (XIIIe si\u00e8cle) illustre la puissance retrouv\u00e9e du clerg\u00e9 romain.\u00a0\u00bb<\/em><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000;\">Au-del\u00e0 de l\u2019int\u00e9r\u00eat architectural et urbanistique des \u0153uvres class\u00e9es, <strong>l\u2019UNESCO a la charge de transmettre des valeurs de paix civile, de convivialit\u00e9, de d\u00e9mocratie.<\/strong>\u00a0 En l\u2019occurrence, la quasi-omnipotence du pouvoir \u00e9piscopal, qui fit suite \u00e0 la pers\u00e9cution des Cathares dans cette ville et dans la r\u00e9gion Languedoc notamment, \u00a0constitue t-elle un fait de civilisation digne d\u2019\u00eatre transmis, en particulier aux jeunes g\u00e9n\u00e9rations\u00a0et aux touristes? La loi du plus fort, de la jungle, doit-elle l\u2019emporter dans la conscience collective et universelle\u00a0?<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000;\">D\u2019ailleurs, des notices explicatives \u00e9manant de l\u2019office du tourisme local apportent des \u00e9l\u00e9ments plus nuanc\u00e9s de cette p\u00e9riode historique dramatique.<\/span><br \/>\n<span style=\"color: #000000;\">Concernant la Berbie\u00a0: <em>\u00ab\u00a0 <\/em><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000;\"><em>Durand de\u00a0Beaucaire (1228-1254)<br \/>\nLes \u00e9v\u00eaques vont profiter de la d\u00e9ch\u00e9ance des vicomtes d\u2019Albi, les Trencavel, lors de la croisade des Albigeois, pour r\u00e9organiser \u00e0 leur profit la perception d\u2019imp\u00f4ts. Cet enrichissement soudain permet \u00e0 l\u2019\u00e9v\u00eaque Durand de Beaucaire de marquer sa puissance au travers d\u2019une nouvelle r\u00e9sidence. (\u2026)<\/em><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000;\"><em>Bernard de Castanet (1277-1306)<br \/>\nCes travaux se font en parall\u00e8le avec l\u2019\u00e9dification de la nouvelle cath\u00e9drale Sainte-C\u00e9cile. Le caract\u00e8re ambitieux, autoritaire de l\u2019\u00e9v\u00eaque d\u00e9cha\u00eene contre lui la col\u00e8re royale et la haine des Albigeois. Craignant pour sa s\u00e9curit\u00e9, il renforce \u00e0 nouveau le b\u00e2timent (la Berbie). <\/em><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000;\">Concernant une demeure bourgeoise place du march\u00e9 couvert, une notice de l\u2019office du tourisme mentionne<em> \u00ab\u00a0 La maison romane ou h\u00f4tel de Fenasse (12<sup>e<\/sup> si\u00e8cle)\u00a0: \u00ab\u00a0Ce bel h\u00f4tel(\u2026) appartenait \u00e0 une riche famille albigeoise, les Fenasse. Vers 1300, Guillaume fut condamn\u00e9 pour catharisme et son h\u00f4tel confisqu\u00e9. Et devint propri\u00e9t\u00e9 d\u2019un fr\u00e8re de l\u2019\u00e9v\u00eaque, B\u00e9raud de Fargues. Il passa ensuite aux mains du s\u00e9n\u00e9chal de Toulouse avant de devenir propri\u00e9t\u00e9 d\u2019Etienne Lacombe riche n\u00e9gociant albigeois.\u00a0\u00bb<\/em><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000;\"><strong>\u00a0\u00a0 De nombreuses villes et bourgades voisines d\u2019Albi rendent hommage \u00e0 la m\u00e9moire des Cathares<\/strong>, des pouvoirs politiques (les comt\u00e9s de Toulouse, de Carcassonne\u2026) et des citoyens qui les ont d\u00e9fendus, souvent au p\u00e9ril de leur propre vie, comme \u00e0 B\u00e9ziers, \u00e0 Carcassonne, \u00e0 Lavaur, \u00e0 Mazamet et Hautpoul\u2026. \u00ab\u00a0Pays Cathare\u00a0\u00bb est une marque d\u00e9pos\u00e9e en\u00a01992, \u00e9manant du\u00a0Conseil g\u00e9n\u00e9ral de l&rsquo;Aude.\u00a0 La communaut\u00e9 eccl\u00e9siale de Fanjeaux organise r\u00e9guli\u00e8rement des journ\u00e9es de r\u00e9conciliation historique. Dans la foul\u00e9e, \u00e0 l\u2019occasion du Jubil\u00e9 de l\u2019an 2000, de demande de pardon du pape Jean-Paul II \u00e0 l\u2019\u00e9gard des crimes perp\u00e9tr\u00e9s par l\u2019Eglise catholique.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000;\">La ville d\u2019Albi, de concert avec les services concern\u00e9s de l\u2019UNESCO et les associations de d\u00e9fense de la m\u00e9moire des h\u00e9t\u00e9rodoxies, gagnerait \u00e0 <strong>organiser des manifestations visant \u00e0 faire conna\u00eetre le patrimoine cathare de la ville<\/strong>. Pourquoi pas un parcours p\u00e9destre sur des lieux de vie et de pers\u00e9cutions, ou \u00e0 tout le moins des indications sur panneaux\u00a0? Des conf\u00e9rences pourraient \u00eatre tenues sur ce sujet \u00e9galement, \u00e0 destination des publics scolaires et universitaires.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000;\">De cette mani\u00e8re, les habitants de la ville ne se sentiraient pas prisonniers d\u2019une m\u00e9moire de domination qui n\u2019est pas de leur fait et qu\u2019ils n\u2019ont pas \u00e0 assumer, parfois \u00e0 leur insu. Il est m\u00eame l\u00e9gitime de regretter publiquement qu\u2019un pouvoir religieux se soit renforc\u00e9 au travers d\u2019une cath\u00e9drale dite forteresse et d\u2019un \u00e9v\u00each\u00e9 qui s\u2019apparente \u00e0 une caserne. D\u2019autres exemples de ce style dit dominicain, du nom de l\u2019ordre catholique qui en est \u00e0 l\u2019origine, sont visibles \u00e0 Toulouse (les Jacobins) et \u00e0 Lavaur (cath\u00e9drale Saint-Alain), ces monuments ayant \u00e9t\u00e9 \u00e9rig\u00e9s suite aux pers\u00e9cutions.<\/span><br \/>\n<span style=\"color: #000000;\">Il serait l\u00e9gitime \u00e9galement pour des catholiques de pr\u00e9f\u00e9rer les offices d\u2019une \u00e9glise telle que celle de Saint-Salvy, qui ne souffre pas d\u2019opprobre et dont l\u2019esth\u00e9tique ne p\u00e2tit pas de la d\u00e9rive totalitaire de l\u2019Eglise de l\u2019\u00e9poque.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000;\">Un tel travail p\u00e9dagogique ne peut, d\u2019une mani\u00e8re g\u00e9n\u00e9rale, que <strong>favoriser la libert\u00e9 de conscience <\/strong>que la r\u00e9gion, avec d\u2019illustres repr\u00e9sentants tels que Jean Jaur\u00e9s, a tant contribu\u00e9 \u00e0 forger au cours des si\u00e8cles.<\/span><\/p>\n<\/div>\n<p><strong><span style=\"color: #800000;\">\u00a0Martine BOUDET<\/span><\/strong><span style=\"color: #000000;\"> chercheure en anthropologie culturelle (Toulouse)<\/span><\/p>\n<div>\n<p><a href=\"#_ftnref1\" name=\"_ftn1\">[1]<\/a> <span style=\"color: #0000ff;\"><a style=\"color: #0000ff;\" href=\"https:\/\/whc.unesco.org\/fr\/list\/1337\/\">https:\/\/whc.unesco.org\/fr\/list\/1337\/<\/a><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #0000ff;\">&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;-<\/span><\/p>\n<div class=\"gmail_attr\" dir=\"ltr\">De <span style=\"color: #800000;\"><strong class=\"gmail_sendername\" dir=\"auto\">Franc BARDOU<\/strong><\/span><br \/>\nLe 6 janvier 2025<\/div>\n<div dir=\"ltr\"><\/div>\n<div>\n<p><span style=\"font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt; color: #000000;\">Bon ser a totes,<\/span><\/p>\n<div><span style=\"font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt; color: #000000;\">Aqu\u00ed un comen\u00e7ament d\u2019article qu\u2019i veni de tombar dess\u00fas a l\u2019azard, e qu\u2019una captura d\u2019image vos permetr\u00e0 de visualizar :<\/span><\/div>\n<\/div>\n<div>\n<div><span style=\"font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt; color: #000000;\">Per l\u2019adresa exacta, es aic\u00ed :<\/span><\/div>\n<div>\n<div>\n<div role=\"link\">\n<table border=\"0\" width=\"228\" cellspacing=\"0\" cellpadding=\"0\">\n<tbody>\n<tr>\n<td align=\"center\"><\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<div>\n<div>\n<div>\n<div role=\"link\">\n<table border=\"0\" width=\"228\" cellspacing=\"0\" cellpadding=\"0\">\n<tbody>\n<tr>\n<td align=\"center\"><\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td>\n<table width=\"228\" cellspacing=\"0\" cellpadding=\"0\" bgcolor=\"#E6E6E6\">\n<tbody>\n<tr>\n<td>\n<div>\n<div><span style=\"font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt; color: #000000;\"><a style=\"color: #000000;\" href=\"https:\/\/www.lagglorieuse.info\/\" target=\"_blank\" rel=\"nofollow noopener\" data-saferedirecturl=\"https:\/\/www.google.com\/url?q=https:\/\/www.lagglorieuse.info\/&amp;source=gmail&amp;ust=1736306077770000&amp;usg=AOvVaw0U4faQ4SmWaRS1gN6tvzHF\">MONTPELLIER : Journal d&rsquo;information, l&rsquo;actualit\u00e9 en Occitanie<\/a><\/span><\/div>\n<div><span style=\"font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt; color: #000000;\"><a style=\"color: #000000;\" href=\"https:\/\/www.lagglorieuse.info\/\" target=\"_blank\" rel=\"nofollow noopener\" data-saferedirecturl=\"https:\/\/www.google.com\/url?q=https:\/\/www.lagglorieuse.info\/&amp;source=gmail&amp;ust=1736306077770000&amp;usg=AOvVaw0U4faQ4SmWaRS1gN6tvzHF\">lagglorieuse.info<\/a><\/span><\/div>\n<\/div>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n<\/div>\n<\/div>\n<div><\/div>\n<div><span style=\"font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt; color: #000000;\">Tot sembla ja resumit dins lo t\u00edtol, mas non p\u00f2di jutjar de la qualitat de son contengut, ja que non soi ieu abonat a aquesta periodic satiric.<\/span><\/div>\n<div><span style=\"font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt; color: #000000;\">Coralament<\/span><\/div>\n<div><span style=\"font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt; color: #000000;\">Franc Bard\u00f2u<\/span><\/div>\n<div><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<p><span style=\"font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt; color: #000000;\">https:\/\/www.lagglorieuse.info\/herault\/article_toulouse-heresies-partout-cathares-nulle-part.html<\/span><\/p>\n<div class=\"image-container\"><a href=\"https:\/\/www.lagglorieuse.info\/herault\/article_toulouse-heresies-partout-cathares-nulle-part.html\"><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/www.lagglorieuse.info\/images\/articles\/28\/toulouse-heresies-partout-cathares-nulle-part-m.jpg\" alt=\"Toulouse : H\u00e9r\u00e9sies partout, cathares nulle part\" \/><\/a><\/div>\n<div class=\"text-container\">\n<h1><span style=\"font-family: helvetica, arial, sans-serif; font-size: 12pt; background-color: #ffffff; color: #000000;\">Toulouse : H\u00e9r\u00e9sies partout, cathares nulle part<\/span><\/h1>\n<h2 class=\"text-dark\"><span style=\"font-family: helvetica, arial, sans-serif; font-size: 12pt; background-color: #ffffff; color: #000000;\">Succ\u00e8s populaire paradoxal pour la double-exposition sur une ville et une r\u00e9gion livr\u00e9e \u00e0 la croisade contre des \u00ab Albigeois \u00bb escamot\u00e9s<\/span><\/h2>\n<p><span style=\"font-family: helvetica, arial, sans-serif; font-size: 12pt; background-color: #ffffff; color: #000000;\">Premier dimanche du mois de janvier 2025 et dernier jour pour visiter l&rsquo;expo-\u00e9v\u00e9nement de l&rsquo;ann\u00e9e 2024 \u00e0 Toulouse. La queue s&rsquo;allonge dans le clo\u00eetre des Jacobins pour voir -ou revoir &#8211; une bien curieuse d\u00e9monstration pr\u00e9sent\u00e9e comme r\u00e9solument \u00ab scientifique \u00bb : les \u00ab cathares \u00bb ne seraient rien d&rsquo;autre qu&rsquo;une l\u00e9gende&#8230; mais ils font toujours recette. Pr\u00e8s de 200.000 visiteurs se sont press\u00e9s depuis le mois d&rsquo;avril pour visiter la double exposition concoct\u00e9e par Laure Barthet, la nouvelle jeune patronne du mus\u00e9e Saint-Raymond.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #0000ff;\">&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8211;<\/span><\/p>\n<\/div>\n<p><span style=\"font-size: 12pt; font-family: georgia, palatino, serif;\">De <strong><span style=\"color: #800000;\">Emmanuel ISOPET<br \/>\n<\/span><\/strong><span style=\"color: #000000;\">Le 6 janvier<\/span><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000; font-size: 12pt; font-family: georgia, palatino, serif;\">Merc\u00e9s Martina de portar ton punt de vista.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000; font-size: 12pt; font-family: georgia, palatino, serif;\">Doas remarcas a tas reflexions:<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000; font-size: 12pt; font-family: georgia, palatino, serif;\">\u00ab\u00a0la th\u00e9ologie cathare est peu trait\u00e9e\u00a0\u00bb. Es vertat. Mas lo titol es \u00ab\u00a0Toulouse dans la croisade\u00a0\u00bb; es benl\u00e8u una explicacion. T\u00e8, v\u00e8ni de tornar legir \u00ab\u00a0la canso\u00a0\u00bb. E ben seriam plan en pena de parlar dels catars (o quin autre nom que se posqu\u00e8sse donar a aqueles cresents qualificats d&rsquo;eretics per la Gl\u00e8isa) a partir d&rsquo;aquela obra! se ne parla encara mens que dins la mostra! La crosada es plan un afar politic, e la religion, la teologia, i an una pla\u00e7a plan minima. I a qualques annadas, ma tissa istorica me but\u00e8t a legir sus l&rsquo;autra crosada, la primi\u00e8ra, \u00e0 la fin del s\u00e8gle XI, amb lo Raimond de Sant G\u00e8li que partigu\u00e8t liberar lo tomb\u00e8l del Crist e que se conquist\u00e8t lo comtat de Tripoli. Se la crosada, de nostre punt de vista, \u00e8ra una gu\u00e8rra religiosa, o \u00e8ra pas brica del punt de vista dels cronicaires musulmans, que vesian solament una invasion, una conquista militara. Me sembla que podriam remarcar quaques punts comuns entre aqueles dos eveniments&#8230;<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000; font-size: 12pt; font-family: georgia, palatino, serif;\">\u00ab\u00a0Le statut des \u00ab\u00a0h\u00e9r\u00e9tiques\u00a0\u00bb est surtout victimal, leur apport th\u00e9ologique notamment dans la cr\u00e9ation des ordres mendiants catholiques, franciscains et dominicains, aurait pu \u00eatre mis en valeur.\u00a0\u00bb Pensi pas que la \u00ab\u00a0teologia catara\u00a0\u00bb ag\u00e8sse menat qu\u00e9 que sia als dominicans e franciscans (la teologia es identica per la Gl\u00e8isa catolica tota). L&rsquo;exemple de pauretat benl\u00e8u, mas \u00e8ra un moviment plan mai larg de contestacion al quite dintre de la Gl\u00e8isa (e amb los valdeses, tanben presents en \u00e7o notre). Quand Guzman ditz al legat del papa d&rsquo;anar presicar paurament, pensi pas qu&rsquo;aja en cap de \u00ab\u00a0copiar\u00a0\u00bb los catars, mas pusl\u00e8u la refer\u00e9ncia comuna dels catolics e dels eretics: J\u00e8sus. (Mas me podretz contestar aisidament e amb vertat qu&rsquo;\u00e8ri pas dins lo cap del futur St Domenge a aqueste moment!).<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #0000ff; font-size: 12pt; font-family: georgia, palatino, serif;\">&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;-<\/span><\/p>\n<div class=\"gmail_attr\" dir=\"ltr\"><span style=\"font-size: 12pt; font-family: georgia, palatino, serif;\">De\u00a0:\u00a0<span style=\"color: #800000;\"><strong class=\"gmail_sendername\" dir=\"auto\">Franc BARDOU<\/strong><\/span><\/span><br \/>\n<span style=\"font-size: 12pt; font-family: georgia, palatino, serif;\"><span style=\"color: #000000;\">le 7 janvier 2025<\/span><\/span><\/div>\n<div dir=\"ltr\"><\/div>\n<div class=\"gmail_attr\" dir=\"ltr\">\n<p><span style=\"font-size: 12pt; font-family: georgia, palatino, serif;\"><span style=\"color: #000000;\">Car totes,<\/span><\/span><span style=\"color: #000000; font-size: 12pt; font-family: georgia, palatino, serif;\">E se non es pas per copiar los catars, per s\u2019adralhar cap a lor met\u00f2di \u00ab de comunicacion \u00bb e los concur\u00e9nciar aital sul plan mediatic medieval, perqu\u00e9 diable los autres catolics, ni franciscans ni domengans, non i avi\u00e1n pas pensat abans, a presicar pels camins, sense res a eles, paures coma d\u2019ap\u00f2stols, a l\u2019imitacion de J\u00e8sus ?<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000;\"><span style=\"font-size: 12pt; font-family: georgia, palatino, serif;\">Que l\u2019objectiu d\u2019una crosada fogu\u00e8sse estat mai que mai politic e territorial, tot\u00f2m qu\u2019est\u00fadia aquesta passatge de l\u2019ist\u00f2ria n\u2019es despu\u00e8i longtemps conven\u00e7at. Que l\u2019objectiu d\u2019unes istorians si\u00e1 de denegar un asp\u00e8cte de la vertat istorica (una gl\u00e8isa catara institu\u00efda e constitu\u00efda qu\u2019intrava en concurr\u00e9ncia amb la gl\u00e8isa catolica que, digam per la jogar corteta, l\u2019imitacion de J\u00e8sus Crist non fogu\u00e8sse pas estada sa principala ni fondamentala motivacion fonccionamentala, aqu\u00f2 es un autre probl\u00e8ma. Non parlar pas dels catars, es una causa. De contar de me\u00e7orgas, n\u2019es una autra !<\/span><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000; font-family: georgia, palatino, serif; font-size: 12pt;\">FB<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #0000ff;\">&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;<\/span><\/p>\n<div class=\"gmail_attr\" dir=\"ltr\"><span style=\"color: #000000; font-size: 12pt; font-family: georgia, palatino, serif;\">De <span style=\"color: #800000;\"><strong>Olivier FLUMIAN<\/strong><\/span><\/span><br \/>\n<span style=\"color: #000000; font-size: 12pt; font-family: georgia, palatino, serif;\">7 janvier 2025\u00a0<\/span><\/div>\n<div dir=\"ltr\"><\/div>\n<div>\n<div>\n<div>\n<div dir=\"ltr\"><span style=\"color: #000000; font-size: 12pt; font-family: georgia, palatino, serif;\">Caras amicas, cars amics<\/span><\/div>\n<div dir=\"ltr\">\n<div dir=\"ltr\"><span style=\"color: #000000; font-size: 12pt; font-family: georgia, palatino, serif;\">Ai visitat a mon torn l&rsquo;expo \u00ab\u00a0Catars-Tolosa dins la crosada\u00a0\u00bb.<\/span><br \/>\n<span style=\"color: #000000; font-size: 12pt; font-family: georgia, palatino, serif;\">Devi dire qu&rsquo;ai entrepr\u00e9s mon expedicion amb enveja e golardisa tant lo subj\u00e8cte m&rsquo;inter\u00e8ssa.<\/span><br \/>\n<span style=\"color: #000000; font-size: 12pt; font-family: georgia, palatino, serif;\">V\u00f2li comen\u00e7ar per dos punts pusl\u00e8u positius :<\/span><br \/>\n<span style=\"color: #000000; font-size: 12pt; font-family: georgia, palatino, serif;\">-es la primi\u00e8ra exposicion d&rsquo;aquela envergadura en Occit\u00e0nia e sul territ\u00f2ri nacional jamai organizada sul subj\u00e8cte<\/span><br \/>\n<span style=\"color: #000000; font-size: 12pt; font-family: georgia, palatino, serif;\">-la lenga occitana es mesa al meteis niv\u00e8l que las autras lengas<\/span><br \/>\n<span style=\"color: #000000; font-size: 12pt; font-family: georgia, palatino, serif;\">M&rsquo;a tanben agradat la museografia, qu&rsquo;ai trobada clara, viva, agradiva.<\/span><span style=\"color: #000000; font-size: 12pt; font-family: georgia, palatino, serif;\">Sul fons, lo visitaire que coneis pas plan l&rsquo;ist\u00f2ria de l&rsquo;Occit\u00e0nia medievala o la quita ep\u00f2ca medievala en general aquer\u00eds una cultura de basa sus la Gl\u00e8isa catolica d&rsquo;aquela ep\u00f2ca aital coma sus las lutas feudalas e plan segur sus la ciutat de Tolosa. Tot aqu\u00f2 es util per comprene una ep\u00f2ca que nos es de mai en mai lu\u00e8nhana.<\/span><br \/>\n<span style=\"color: #000000; font-size: 12pt; font-family: georgia, palatino, serif;\">Pasmens, al sortir de la visita, una responsa me sembla demorada en suspens : perqu\u00e9 aver organizat un \u00f2rdre religi\u00f3s avodat a la predicacion -los dominicans-, perqu\u00e9 aver organizat una crosada e guerrejat pendent vint annadas, perqu\u00e9 aver creat un organisme polici\u00e8r e judiciari -l&rsquo;inquisicion- que secuta l'\u00a0\u00bber\u00e8tge\u00a0\u00bb pendent quatre generacions, lo tot especialament dirigit contra lo comtat de Tolosa mentre que nos dison que i avi\u00e1 de dissidents crestians dins plan d&rsquo;autras regions d&rsquo;Eur\u00f2pa (Lombardia, Ren\u00e0nia, Fran\u00e7a del n\u00f2rd, etc ).<\/span><br \/>\n<span style=\"color: #000000; font-size: 12pt; font-family: georgia, palatino, serif;\">Perqu\u00e9 alara lo comtat de Tolosa e pas las autras regions de la Crestianetat occidentala ?<\/span><br \/>\n<span style=\"color: #000000; font-size: 12pt; font-family: georgia, palatino, serif;\">I auri\u00e1 agut alara mai de dissidents en Occit\u00e0nia qu&rsquo;endac\u00f2m mai ?<\/span><br \/>\n<span style=\"color: #000000; font-size: 12pt; font-family: georgia, palatino, serif;\">O se que non, los dissidents occitans \u00e8ran mai perilhoses que los d&rsquo;autras contradas ?<\/span><br \/>\n<span style=\"color: #000000; font-size: 12pt; font-family: georgia, palatino, serif;\">E dins aqueles dos cases perqu\u00e9 ?<\/span><br \/>\n<span style=\"color: #000000; font-size: 12pt; font-family: georgia, palatino, serif;\">Los centenats de dissidents qualificat\/das de \u00ab\u00a0perfi\u00e8ts\/tas \u00a0\u00bb que refusan d&rsquo;abjurar lor fe e son cremats\/das son pas que la resulta de la paran\u00f2ia dels inquisitors portats a decelar l'\u00a0\u00bberetgia\u00a0\u00bb pertot. Aquelas femnas e aqueles \u00f2mes existisson realament e son vertadi\u00e8rament organizats\/das. Perqu\u00e9 son tanben \u00ab\u00a0nombroses\u00a0\u00bb e apareisson tanben \u00ab\u00a0perilhoses\u00a0\u00bb als u\u00e8lhs dels persecutors en t\u00e8rra occitana ? I auri\u00e1 un ligam amb la cultura occitana d&rsquo;alara, la dels trobadors, de las libertats comunalas, de las nombrosas t\u00e8rras paisanas liuras ( relevant pas de cap de senhor ), etc ?<\/span><span style=\"color: #000000; font-size: 12pt; font-family: georgia, palatino, serif;\">A n&rsquo;aquelas questions l&rsquo;exposicion respond pas.<\/span><br \/>\n<span style=\"color: #000000; font-size: 12pt; font-family: georgia, palatino, serif;\">Ser\u00e0 donc l&rsquo;oportunitat de n&rsquo;organizar d&rsquo;autras per esclarir totas aquelas questions apassionantas\u00a0que deuri\u00e1n pas concernir que los \u00ab\u00a0occitanistas\u00a0\u00bb&#8230; Lo futur es dob\u00e8rt &#8230;<\/span><\/div>\n<div><\/div>\n<\/div>\n<div>\n<div><span style=\"color: #000000; font-size: 12pt; font-family: georgia, palatino, serif;\">Olivier Flumian<\/span><\/div>\n<div><span style=\"color: #0000ff;\">&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8211;<\/span><\/div>\n<div>\n<div class=\"gmail_attr\" dir=\"ltr\">De\u00a0:\u00a0<span style=\"color: #800000;\"><strong class=\"gmail_sendername\" dir=\"auto\">Franc Bardou<\/strong><\/span><br \/>\n<span style=\"color: #000000; font-size: 12pt; font-family: georgia, palatino, serif;\">7 janv. 2025\u00a0<\/span><\/div>\n<div>\n<p><span style=\"color: #000000; font-size: 12pt; font-family: georgia, palatino, serif;\">A Oliv\u00e8r Fulmian v\u00f2li dire que sas res\u00e8rvas son, a minima, mieunas.\u00a0<\/span><\/p>\n<div><\/div>\n<div>\n<p><span style=\"color: #000000; font-size: 12pt; font-family: georgia, palatino, serif;\">Mas subre sos punts dites \u00ab\u00a0positius\u00a0\u00bb, pausarai ieu una nu\u00e9ncia. Quand nos ditz \u00ab \u00a0la lenga occitana es mesa al meteis niv\u00e8l que las autras lengas\u00a0\u00bb pensi qu\u2019aqu\u00f2 es pas vertat. Perqu\u00e9 ? Mentre que las \u00ab autras lengas\u00a0\u00bb son presentadas totas dins l\u2019ortografia\u00a0rigorosa e fixada de lors estandards\u00a0respectius, la version en occitan es aficada dins un sabir que se v\u00f2l far passar de d\u2019occitan localista tolosan, mentre que la version occitana iniciala, establida per Joan Penent, president de l\u2019Academia Occitana, \u00e8ra totun estada establida en occitan estandard. Aquela falsificacion a posteriori de l\u2019ortografia f\u00f2r\u00e7a rigorosa del traductor, una falsificacion deliberada (e, considerat \u00e7\u00f2 que ne resulta, ridicula), correspond exactament a una folclorizacion de l\u2019occitan : un estandard universal per las lengas d\u2019estats oficialas, e una version deliberadament\u00a0patoisante per la lenga oficiosa dels\u00a0ven\u00e7uts : parlatz-me d\u2019una\u00a0<i>egalitat<\/i>\u00a0!!! Ne pensaretz \u00e7\u00f2 que voletz, mas aqu\u00f2 non significa l\u2019egalitat de dignitat, non.\u00a0<\/span><\/p>\n<div><span style=\"color: #000000; font-size: 12pt; font-family: georgia, palatino, serif;\">\u00a0<\/span><\/div>\n<div><span style=\"color: #000000;\"><span style=\"font-size: 12pt; font-family: georgia, palatino, serif;\">FB<\/span><br id=\"m_-2834344067856934916lineBreakAtBeginningOfMessage\" \/><\/span><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>\u00ab\u00a0Cathares\u00a0\u00bb. Toulouse dans la croisade Exposition pr\u00e9sent\u00e9e du 5 avril 2024 au 5 janvier 2025, au Mus\u00e9e Saint-Raymond et au Couvent des Jacobins Cathares, croisade, ch\u00e2teaux, inquisition, b\u00fbchers\u2026 autant de termes et d\u2019images qui sont associ\u00e9s \u00e0 la croisade contre les Albigeois (1209-1229). https:\/\/saintraymond.toulouse.fr\/cathares-toulouse-dans-la-croisade\/ https:\/\/jacobins.toulouse.fr\/fr\/exposition-cathares\/#:~:text=Du%205%20avril%202024%20au%205%20janvier%202025%2C%20le%20Couvent,Albigeois%20(1209%2D1229) &#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;- De\u00a0Emmanuel ISOPET\u00a0 Date: 14 d\u00e9cembre 2024 L\u2019ai vista ! [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ocean_post_layout":"","ocean_both_sidebars_style":"","ocean_both_sidebars_content_width":0,"ocean_both_sidebars_sidebars_width":0,"ocean_sidebar":"0","ocean_second_sidebar":"0","ocean_disable_margins":"enable","ocean_add_body_class":"","ocean_shortcode_before_top_bar":"","ocean_shortcode_after_top_bar":"","ocean_shortcode_before_header":"","ocean_shortcode_after_header":"","ocean_has_shortcode":"","ocean_shortcode_after_title":"","ocean_shortcode_before_footer_widgets":"","ocean_shortcode_after_footer_widgets":"","ocean_shortcode_before_footer_bottom":"","ocean_shortcode_after_footer_bottom":"","ocean_display_top_bar":"default","ocean_display_header":"default","ocean_header_style":"","ocean_center_header_left_menu":"0","ocean_custom_header_template":"0","ocean_custom_logo":0,"ocean_custom_retina_logo":0,"ocean_custom_logo_max_width":0,"ocean_custom_logo_tablet_max_width":0,"ocean_custom_logo_mobile_max_width":0,"ocean_custom_logo_max_height":0,"ocean_custom_logo_tablet_max_height":0,"ocean_custom_logo_mobile_max_height":0,"ocean_header_custom_menu":"0","ocean_menu_typo_font_family":"0","ocean_menu_typo_font_subset":"","ocean_menu_typo_font_size":0,"ocean_menu_typo_font_size_tablet":0,"ocean_menu_typo_font_size_mobile":0,"ocean_menu_typo_font_size_unit":"px","ocean_menu_typo_font_weight":"","ocean_menu_typo_font_weight_tablet":"","ocean_menu_typo_font_weight_mobile":"","ocean_menu_typo_transform":"","ocean_menu_typo_transform_tablet":"","ocean_menu_typo_transform_mobile":"","ocean_menu_typo_line_height":0,"ocean_menu_typo_line_height_tablet":0,"ocean_menu_typo_line_height_mobile":0,"ocean_menu_typo_line_height_unit":"","ocean_menu_typo_spacing":0,"ocean_menu_typo_spacing_tablet":0,"ocean_menu_typo_spacing_mobile":0,"ocean_menu_typo_spacing_unit":"","ocean_menu_link_color":"","ocean_menu_link_color_hover":"","ocean_menu_link_color_active":"","ocean_menu_link_background":"","ocean_menu_link_hover_background":"","ocean_menu_link_active_background":"","ocean_menu_social_links_bg":"","ocean_menu_social_hover_links_bg":"","ocean_menu_social_links_color":"","ocean_menu_social_hover_links_color":"","ocean_disable_title":"default","ocean_disable_heading":"default","ocean_post_title":"","ocean_post_subheading":"","ocean_post_title_style":"","ocean_post_title_background_color":"","ocean_post_title_background":0,"ocean_post_title_bg_image_position":"","ocean_post_title_bg_image_attachment":"","ocean_post_title_bg_image_repeat":"","ocean_post_title_bg_image_size":"","ocean_post_title_height":0,"ocean_post_title_bg_overlay":0.5,"ocean_post_title_bg_overlay_color":"","ocean_disable_breadcrumbs":"default","ocean_breadcrumbs_color":"","ocean_breadcrumbs_separator_color":"","ocean_breadcrumbs_links_color":"","ocean_breadcrumbs_links_hover_color":"","ocean_display_footer_widgets":"default","ocean_display_footer_bottom":"default","ocean_custom_footer_template":"0","ocean_post_oembed":"","ocean_post_self_hosted_media":"","ocean_post_video_embed":"","ocean_link_format":"","ocean_link_format_target":"self","ocean_quote_format":"","ocean_quote_format_link":"post","ocean_gallery_link_images":"on","ocean_gallery_id":[],"footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-295","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-situations-de-loccitanisme","entry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/avenir-occitanisme.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/295","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/avenir-occitanisme.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/avenir-occitanisme.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/avenir-occitanisme.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/avenir-occitanisme.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=295"}],"version-history":[{"count":26,"href":"https:\/\/avenir-occitanisme.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/295\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":513,"href":"https:\/\/avenir-occitanisme.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/295\/revisions\/513"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/avenir-occitanisme.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=295"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/avenir-occitanisme.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=295"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/avenir-occitanisme.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=295"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}